Bon Nadal 2023, malgrat tot
Benvolguts/des,
he tingut ocasió de llegir el llibre "Aliades" de Txell Feixas Torras que molts haureu pogut veure en alguna de les seves cròniques periodístiques des de l'Orient Mitjà, per a TV3.
El relat contextualitza l'esdevenir d'un equip de bàsquet femení, al camp de refugiats de Xatila (al Líban), que organitza un pare per a allunyar la seva filla (i d'altres companyes) de les tradicions culturals centenàries contràries a la igualtat de gènere.
Us el recomano pels aprenentatges que podem fer d'aquestes presons que són els camps de refugiats i, de les quals, naturalment, els habitants volen fugir en no existir-hi cap esperança de futur.
Ens estranya que, amb tanta guerra que tolerem (Ucraïna-Rússia, Israel-Palestina, i TANTES altres), existeixin migracions que ens "incomoden" (per dir-ho fàcil)?
Alguns hem tingut l'oportunitat de fer formacions que promouen formes de diàleg constructives (quan cal, amb figures mitjanceres).
Penso que si ens esforcem a establir relacions de confiança:
- buscant conèixer l'altra i els seus objectius vitals
- reconeixent els nostres límits
probablement estalviaríem moltes crisis en el nostre entorn proper i familiar.
Us encoratjo a descobrir aquelles "tradicions" que potser ens traicionen i no fan fàcil el benestar de tota la humanitat (començant pels que tenim ben a prop).
Mentrestant, desitjo que s'acabin les guerres i, alhora, que passeu un bon Nadal i gaudiu d'un bon 2024.
