Textos per compartir

Benvolgut/da, Vaig participar en una xerrada sobre Comunicació No Violenta (CNV) i, com que crec que aquesta estratègia comunicativa pot ser un camí per a facilitar la bona convivència en el nostre entorn més proper, i contruir la pau al món sencer, en comparteixo els principals aprenentatges. QUÈ ÉS LA CNV La Comunicació No Violenta és una manera de comunicar-nos que permet establir una connexió empàtica amb nosaltres mateixos i amb els altres, sense jutjar . Pretén establir relacions honestes que ajudin a satisfer les necessitats de tothom, basant-se en l'expressió de les emocions i la identificació de les necessitats (pròpies i alienes). Aquest coneixement dels altres facilita la reducció de les emocions negatives i contribueix a encarar les diferències d'una forma constructiva. ELS 4 PASSOS DE LA CNV 1.- Observar sense jutjar ( Veig les sabates al passadís. ) 2.- Expressar les emocions ( Quan veig les sabates al passadís em disgusto. ) 3.- Expressar les nostres necessitats...

Un any més arribem a Nadal, i malauradament la violència no s’atura. Em sorprèn tanta intel·ligència i coneixement per a - Fer explotar els busques a milicians de Hesbol·là (https://www.vilaweb.cat/noticies/atac-localitzadors-mossad-hesbolla/) - Construir míssils tan ben guiats que aconsegueixen el seu objectiu sense quasi “danys col·laterals” I tanta misèria com per - Destruir pous de captació d’aigua - Desforestar la selva amb objectius purament econòmics Si tota l’energia humana dedicada als fins anteriors l’haguéssim destinat a conèixer-nos més, a comprendre’ns més, a trobar tantes coses que segur que ens uneixen, hauríem estalviat molt i molt patiment de tantes persones que ho han perdut tot i a les quals costarà molt el camí del perdó i la reconciliació. (Si tants diners invertits en la guerra -i posterior reconstrucció personal i material- s’haguessin destinat a pagar mediadors, viuríem tots molt millor!) Els qui llegiu aquesta nadala no fem geopolítica internacional, pe...

  Benvolgut/d a ,   he tingut l'oportunitat de llegir el llibre  Els 7 hàbits de la gent altament efectiva  de  Stephen R. Covey , editat per primera vegada el 1989 als Estats Units d'Amèrica.   És una obra que aborda la vida d'una forma optimista que vull compartir amb vosaltres.   Vet aquí el què recomana: 1.- Siguem proactius i positius. Fem-nos amos de la nostra vida, evitant de  reaccionar  als "dictats" de l'entorn (siguem crítics amb ell). 2.- Tinguem clars els objectius de la nostra vida. 3.- Prioritzem aquelles activitats importants però no urgents. 4.- Procurem que, en les relacions que tinguem, tothom en surti beneficiat (l'estratègia del guanyar/guanyar). 5.- Escoltem de forma empàtica, posant-nos (de totes totes) en el cap (i cor) de l'altra persona.  6.- Cooperem constructivament amb els altres.   7.- Cuidem la nostra salut física i mental (recomana una hora de meditació diària!)   He fet un resum del llibre ...

Benvolgut/da, quin any més estrany que estem acabant, i de quina manera encarem les festes de  Nadal !   Espero que la pandèmia hagi passat “de puntetes” per casa teva. I si no ha estat així, lamento profundament el patiment viscut, o fins la mort d’aquelles persones que t’estimes.   A casa nostra la COVID no hi ha entrat, però ens hi ha deixat tancats una colla de dies. Totes les activitats que fèiem (en el meu cas, la coral, el reforç escolar i la natació; les trobades familiars i d’amics, les excursions,...) van quedar aturades totalment força setmanes. I moltes de les limitacions encara perduren...   Fruit del confinament, la naturalesa va recuperar l’espai que els humans li hem ocupat. A l’entorn de casa, sense anar més lluny, hi hem pogut observar sargantanes, marietes, i tudons.   I el roser ha florit com no ho havíem vist mai.       La pandèmia ens ha fet adonar de la dificultat que suposa haver “delegat” la producció de determinats produc...

Benvolgut/da, fa un temps ho vaig llegir a la revista  Opcions , i recentment se n’ha fet ressò  aquesta notícia  de TV3, publicada coincidint amb la cimera de l’ONU sobre el canvi climàtic COP25 celebrada a Madrid. Tant l’article com la notícia vénen a explicar-nos que les comunicacions electròniques, encara que no ens n’adonem, tenen un impacte sobre el medi ambient pel fet d’haver de mantenir operatius tants servidors (i els seus sistemes de refrigeració) per a guardar-hi tanta informació que generem. Si us ve de gust, podeu veure el viatge que fan les nostres consultes a internet mitjançant aquesta  aplicació . No crec que haguem de renunciar als avantatges de les tecnologies però, certament, hem de ser conscients de les conseqüències de tots els nostres actes. Potser hauríem d’evitar algunes de les “coses” que ens enviem que no aporten res de positiu als receptors, ni a la societat en general. Sense adonar-nos-en farem un bé al medi ambient i potser podrem evita...

Benvolguts/des, Com cada any, arribant al  Nadal , m’agrada compartir algunes reflexions  que puguin acompanyar-nos aquests dies de celebracions. Sense pretendre-ho, vaig topar-me amb un llibre que, exposat a la  llibreria, va caure impulsivament a les meves mans (i això que em  considero auster...). Probablement l’autor no aconseguirà el premi Nobel de literatura, però  us asseguro que a cada pàgina hi ha una dita, un refrany, un conte sufí o  algun pensament que m’impedeixen avançar i em fan aturar en una  reflexió. En general, cadascuna de les situacions ens recorden que el ritme i estil  de vida que portem no ens faciliten el gaudi de tantes coses menudes,  totes elles molt més importants que la majoria de temes que ens tenen  atabalats. Parla molt d’aprendre dels altres, d’atendre’ls, d’oblidar-nos una  mica de nosaltres mateixos i de prendre’ns la vida amb més humanitat. Insisteix molt en que ens compartim: les bones experiènc...

  Benvolgut/da,   aquest any l'Advent (el temps que ens prepara per al  Nadal ) ve acompanyat no només de la campanya comercial, si no que, també, d'una campanya electoral.   No és l'objectiu de la meva nadala anual ni fomentar el consum, ni recomanar el vot per a cap de les candidatures.   Voldria dedicar la meva reflexió al foment de l'honradesa de les persones i, de retruc, de la societat.   Crec que només podem bastir lligams de confiança entre les persones si la nostra actuació i les nostres expressions  (verbalitzades o no)  s'inspiren en la veritat . Si són transparents i no oculten res.   No et passa que, a vegades, les nostres pors amaguen aquesta veritat que ens faria lliures?   Estic convençut que, malgrat tenir opinions i punts de vista diferents, la discrepància, des de la veritat del que cadascú visqui, no hauria de ser origen de cap fractura. Al contrari.    És la mentida, expressada per intoxicar, la font dels m...

  Benvolguts, fa temps que assistim en directe, entre d'altres, a l'horrorós espectacle de la guerra i, asseguts al sofà, veiem com milers (milers!) de persones fugen després de deixar-ho tot (tot!) en busca d'un lloc on poder refugiar-se temporalment o, qui sap, començar una nova vida, lluny del lloc on van créixer. Us en feu càrrec?? Estic convençut que bona part de la culpa és dels polítics que, dominats pels interessos econòmics de les grans transnacionals, prenen les decisions totalment condicionats. Nosaltres, és clar, mai no podrem trobar-nos amb Putin o Trump, ni Junkers. Potser amb Rajoy, però.... El que sí podem fer és actuar, al nostre nivell, com pensem que ells ho haurien de fer. També en l'àmbit professional. Així, hauria de ser normal que tots procuréssim cooperar intensament en l'assoliment dels objectius dels projectes en què participem. Hauríem d'intentar que el repartiment de la càrrega de treball fos just, d'acord amb les possibilitats de...

  Benvolguts,   El meu fill Carles va mostrar-se molt indignat quan, en ocasió dels atemptats de París del mes de novembre, cap telenotícies no va fer esment de les 25.000 persones que el mateix dia havien mort per falta d’aigua en condicions.   Passats els dies, des de l’estiu , potser  ens hem oblidat  de la pila de refugiats que fugen de la guerra, i de tantes persones que “moren” en un món que, sense voler, per a uns quants (cada vegada més majoria), hem convertit en hostil.   Desitjo que, aquest  Nadal ,  puguem ser el consol  per als qui, estant a prop nostre, necessiten alguna atenció: qui sap si una petita ajuda econòmica, o simplement un cop de mà per a pujar la compra o una estona de companyia.   Per a redirigir les prioritats econòmiques del nostre món, us convido a  apostar per  un consum conscient i transformador  evitant aquells productes que “hagin oblidat” els drets laborals dels treballadors, el ...

Benvolguts, el Govern d’Espanya ens ha felicitat el   Nadal   comunicant-nos que la crisi ja és història.   En principi, això ha de ser una bona notícia perquè permetrà incrementar l’activitat i tornar a nivells de benestar anteriors.   No hi entenc gaire d’economia, i no valoraré si les afirmacions dels ministres són certes. El que sí se del cert és que hi ha molta gent a qui no arribarà la bona notícia de la recuperació fins d’aquí a molt de temps (si és que els acaba arribant).   Mentrestant, crec que hem de fer l’esforç d’apropar-nos a aquelles persones que sabem que no ho estan passant bé i oferir-los el nostre  suport .   Potser és la veïna de dalt que s’ha reclòs per vergonya d’una situació que no s’imaginava; o aquell cosí que, a més, ha caigut en malaltia. O aquell company d’estudis que no ha tingut tanta sort i a qui potser desnonaran....   Us animo a aprofitar aquestes festes senyalades per a que feu compartiu la vostra  solidarita...

  Benvolgut/da Recentment ha mort Nelson Mandela, un home que fou capaç de resistir les penalitats i al capdavall prendre una actitud que no només va permetre la seva reconciliació, sinó la del seu poble sencer. Vist de lluny, i passats els anys, em pregunto com podien obviar, els blancs, la comunitat negra de Sudàfrica. Com podien tenir una legislació que menyspreava bona part de la seva societat? De debò que no ho puc entendre. Suposo que, d'aquí a uns anys, els ciutadans d'aleshores es preguntaran com podia ser que a les nostres ciutats del 2013 hi hagués tanta gent que patia dificultats al costat d'uns altres que any rera any s'anaven enriquint.  Probablement no entendran els iots, cotxassos i viatges d'alguns al costat de tants altres que passaven fred a casa i només podien fer un plat al dia (infants inclosos!). Es preguntaran que com podia ser que la legislació permetés aquella desigualtat. En aquestes dates nadalenques, t'animo a fer gestos a favor de la...

Pels volts de   Nadal   acostumen a endegar-se campanyes solidàries amb l'objectiu de recaptar fons (Marató de TV3, Càritas) o productes (Banc dels Aliments) per a poder dotar de recursos a sectors de la societat que, de no ser així, no podrien sobreviure. És molt i molt positiu que la societat s'aboqui amb aquest tipus de projecte ja que demostra que, malgrat les dificultats i el desencís general, l'esperança d'un món millor es manté. Habitualment el que oferim és allò que "ens sobra". N'hi ha, però, que van més enllà i cedeixen quantitats de diners que els permetrien anar més lluny de vacances. En qualsevol cas, l'aposta és clara: d'aquesta ens n'hem de salvar tots. Arribats a aquest punt, potser seria bo que el conjunt de la societat reflexionés com poder repartir el treball per a que ningú (entre els quals, molt bon professionals) no es vegi abocat a situacions de precarietat i exclusió pel fet d'haver treballat en una organització que ...

  La crisi i, de resultes d'ella, l'elevada taxa d'atur continuaran essent els temes més preocupants del nou any.  Qui no coneix algú que estigui patint les conseqüències d'aquesta situació? Malauradament, l'atur està afectant a moltes persones (bones professionals) que no han tingut la sort que la seva empresa resistís els embats de la crisi. Em preocupa molt que aquestes persones en situació d'atur no tinguin l'oportunitat de reincorporar-se al món laboral. Em preocupa molt! Perquè, pel que sembla, la crisi va per llarg. I si no troben ben aviat una ocupació que les mantingui en l'entorn productiu perdran el seu valor professional (el coneixement, el vagatge,...) i les empreses no voldran assumir-ne la "recuperació" (perquè no són ONG's, i prou feina tenen a tirar endavant). Amb poc temps ens podem trobar amb gent que tindrà un historial exemplar en formació i experiència que hauran quedat arraconats i que difícilment podran enfilar-se de...

Els deus ens han estat propicis i podrem tornar a celebrar el   Nadal   i el començament d’un nou any. Malgrat que aquestes 20 paraules es llegeixen ràpidament, i amb alegria, no hem d’oblidar aquells que les circumstàncies de la vida ha allunyat de nosaltres (deixant-los, potser, ja, en el record).   Aquest any la feina m’ha donat l’oportunitat de veure una mica de món. Un món pobre on trobem les últimes tecnologies en cases d’una sola habitació, i amb els serveis sanitaris (si n’hi ha) connectats a una xarxa de clavegueram que vessa pels carrers.   Un cop a casa, m’adono que la globalització ens aproxima a aquests llocs llunyans (i ells a nosaltres). El que no aconsegueix, però, la globalització, és sensibilitzar-nos i unir-nos per a promoure un món més just i equitatiu.   Desitjo que la temuda crisi prevista per al 2011 suposi l’inici d’una nova civilització que permeti que totes les societats puguin desenvolupar-se en harmonia amb la naturalesa i segons la s...

  Benvolgut/da Ens disposem a celebrar el   Nadal   i el canvi d'any.   Vull agrair-te tantes coses que hem pogut compartir (alegries i penes, èxits i fracassos), que demostren que continuem fent camí.   Vull demanar-te, per als propers 365 dies, que no oblidis tanta gent que només pot compartir misèries, que no té un entorn que li permeti créixer com a persona (desplaçats en camps refugiats, afamats sense recursos, perseguits per les guerres i rivalitats,...).   Mentres nosaltres estarem debatent l'Estatut, els èxits del Barça i la nostra "crisi", molts d'altres continuaran morint de gana (això sí que és CRISI!!!).   Per a tu, i tots els que t'estimes, els millors desitjos per a aquest  Nadal  i l'any 2010.   (mentres has llegit això, han mort 6 nens de gana)   De tot cor,   Xavier

Un any més, el pas dels dies ens ha tornat a apropar a   Nadal : l'adveniment de l'infant Jesús En aquestes dates nadalenques ens regalem companyia els uns als altres. El mateix caliu que donaren a Jesús els seus pares.   Aquest obsequi, l'amor, és molt més profund que qualsevol dels presents que ens oferirem aquests dies.   Nosaltres us portem al cor. Potser en la distància, però us tenim molt presents.   Per al 2009 us desitgem molta sort. I que sapigueu trobar espais de quietud que us permetin "escalfar" el vostre entorn.   Bon  Nadal  i feliç 2009

Benvolguts/des: Aquest any TVE compleix 50 anys d'existència. I en el resum de les imatges més destacades haurem pogut veure  que bàsicament han estat notícia els desastres personals, la natura descontrol·lada i moltes misèries  col·lectives. Per això vull encoratjar-vos, l'any 2007, a plantar cara a les causes de tant de mal. I us suggereixo que valoreu la conveniència de tots els vostres actes de consum. Així, quan compreu algun producte o servei comproveu que no hi ha involucrada mà d'obra infantil (a la roba?), que no s'ha perjudicat l'entorn (fabricació i ús de productes químics?) i que els nostres desitjos no hagin provocat enfrontaments (ús i abús  del petroli i els seus derivats). Us regalo un article d'una revista que aposta per un consum conscient i responsable amb l'esperança que entre  tots millorarem el nostre món. Males notícies: llagostins barats Bon Nadal (malgrat tot)! Més articles a  www.opcions.org

Benvolgut/da,   acabem l'any amb pitjors perspectives que no el desembre de 2021.   Qui ho havia de dir que, en ple segle XXI   hauríem de viure  una guerra  de tan a prop, pensant que l'estat roba la joventut als joves per portar-los a un conflicte que han creat les elits polítiques (i econòmiques!). La meva  amiga Glòria , que es va jubilar el maig, aprofitant que ja tenia temps per ella, va poder anar al metge, i va ser diagnosticada d'ELA (esclerosi lateral amiotròfica). Ara ja no pot parlar, i amb prou feina degluteix. L'estiu s'ha allargat fins al novembre, i  la sequera , això no surt als telenotícies, ens posarà en una situació límit ben aviat. En acabar-se el mundial de Catar ,  probablement  executin Amir Nasr-Azadani, futbolista , per haver defensat els drets de les dones (sense que cap dels seus col·legues diguessin res!) Per sort, està al nostre abast fer petits gestos que reverteixin les difícils situacions que vivim. Podem inte...

Benvolguts/des, he tingut ocasió de llegir el llibre "Aliades" de Txell Feixas Torras que molts haureu pogut veure en alguna de les seves cròniques periodístiques des de l'Orient Mitjà, per a TV3. El relat contextualitza l'esdevenir d'un equip de bàsquet femení, al camp de refugiats de Xatila (al Líban), que organitza un pare per a allunyar la seva filla (i d'altres companyes) de les tradicions culturals centenàries contràries a la igualtat de gènere. Us el recomano pels aprenentatges que podem fer d'aquestes presons que són els camps de refugiats i, de les quals, naturalment, els habitants volen fugir en no existir-hi cap esperança de futur. Ens estranya que, amb tanta guerra que tolerem (Ucraïna-Rússia, Israel-Palestina, i TANTES altres), existeixin migracions que ens "incomoden" (per dir-ho fàcil)? Alguns hem tingut l'oportunitat de fer formacions que promouen formes de diàleg constructives (quan cal, amb figures mitjanceres). Penso que si...