Felicitació nadalenca 2011

 

La crisi i, de resultes d'ella, l'elevada taxa d'atur continuaran essent els temes més preocupants del nou any. 

Qui no coneix algú que estigui patint les conseqüències d'aquesta situació?

Malauradament, l'atur està afectant a moltes persones (bones professionals) que no han tingut la sort que la seva empresa resistís els embats de la crisi.

Em preocupa molt que aquestes persones en situació d'atur no tinguin l'oportunitat de reincorporar-se al món laboral. Em preocupa molt! Perquè, pel que sembla, la crisi va per llarg. I si no troben ben aviat una ocupació que les mantingui en l'entorn productiu perdran el seu valor professional (el coneixement, el vagatge,...) i les empreses no voldran assumir-ne la "recuperació" (perquè no són ONG's, i prou feina tenen a tirar endavant).

Amb poc temps ens podem trobar amb gent que tindrà un historial exemplar en formació i experiència que hauran quedat arraconats i que difícilment podran enfilar-se de nou al carro dels treballadors.

Tinc la sort de no haver-me vist apartat de l'entorn professional al qual serveixo tan bé com puc, i que em fa gaudir i em fa créixer com a persona. I em lamento per aquells companys que, sense feina, s'esforcen a trobar-ne (quan se n'ofereix ben poca).

Desconeixo què passarà a mig termini, però el que sembla segur és que l'any 2012 serà per a aquestes persones (i per molts joves que acabaran la seva formació) UN ANY PERDUT!

Crec que l'única manera d'evitar que  els treballadors en situació d'atur perdin les seves "possibilitats" és repartint el treball que hi ha. Això és: treballar menys i, per descomptat, cobrar menys. Naturalment aquesta possibilitat suposa un sacrifici per a tots (n'hi haurà que no podran anar tan lluny de vacances; d'altres que no es podran canviar el mòbil cada 18 mesos; alguns hauran de refinançar els seus préstecs; i, malauradament, alguns nens no podran rebre les classes de recuperació que els seus pares amb esforç pagaven). Haurem perdut privilegis. També seria un sacrifici per a les empreses a les quals se'ls introduirien uns costos addicionals.

Aquest repartiment, però, permetria que tothom pogués reinserir-se al mercat laboral. I evitaríem que moltes persones quedessin arraconades al "voral" de la societat (en conec diversos que s'han perdut per sempre més!).

Tindríem menys poder adquisitiu, però més temps lliure.

Per a mi, és l'únic camí. 

Per al 2012 us proposo evitar l'egoisme i fomentar l'interès pels necessitats (que abans eren els pobres, però que ara són companys). Potser si escampem aquests valors, els qui governen se'n sentiran amarats i prendran les decisions oportunes per tal que tots aquells que ho vulguin puguin dignificar-se amb el treball.