Especials

 

SÍNTESI
Bruno és el responsable de “La Veu dels Justos”, una associació parisenca que acull infants i adolescents autistes d’alta complexitat que no són ben atesos en el marc de les estructures mèdiques oficials. El seu afany per no deixar ningú sense atenció porta l’associació a situar-se al marge dels paràmetres que els inspectors dels serveis socials poden admetre.

Malik és el promotor de “L'Escala” una altra organització que acompanya joves que han quedat al marge dels circuits educatius i laborals, i els forma per a que puguin esdevenir independents, procurant que obtinguin una titulació alhora que els ofereix una educació integral com a persones. 
Les dues organitzacions treballen juntes, en simbiosi, de forma que, malgrat les dificultats i riscos, tothom hi guanya. I a la pel·lícula podem veure com es desenvolupen en el seu dia a dia.
Un dels nois autistes atesos per “La Veu dels Justos” és en Joseph, apassionat de les rentadores, al qual intenten integrar professionalment a un taller de reparació.

COMENTARI PERSONAL
En un dels diàlegs de la pel·licula una doctora reconeix que el sistema mèdic i social treballa amb protocols i que, en canvi, les organitzacions protagonistes treballen amb el cor de les persones.
I això es veu en l’entrega dels personatges principals del film. La paciència mai no se’ls acaba i ningú no rep un NO per resposta, encara que per això s’hagin d’arriscar personalment, deixant de banda, fins i tot, la seva intimitat.
L’obra mostra la positiva evolució de les persones ateses. I és que, quan hi posem amor les coses no poden fer res més que canviar en benefici de tothom.
El llargmetratge posa, també, en el punt de mira tantes organitzacions que treballen sense ànim de lucre, al marge dels circuits oficials, donant resposta a necessitats de la societat que l’Administració no atén com deuria.

Tots coneixem fundacions, ateneus, centres d’esplai, menjadors socials, etc, que fan el possible, amb els recursos que tenen, per homologar-se a les normatives oficials.
Nosaltres, a banda de col·laborar amb aquestes organitzacions, i difondre l’acció social que fan, hauríem de forçar els nostres governants a que facin una distribució raonable dels pressupostos, reduint les inversions en aquells capítols que poc aporten al desenvolupament de la societat (per a  mi, el més escandalós és el pressupost de defensa que, malgrat totes les crisis, sempre creix!).
En Denís és un jove de carrer que té l’oportunitat d’acompanyar en Valentin, un noi amb trastorns greus que fins ara havia estat ingressat en un centre mèdic.