Parlem de mobilitat
(Converses al 1er pis de Terrassa 10 de novembre de 2023)
1. MOBILITAT OBLIGADA
Aquella que hem de fer per motius de feina, estudis o cures.
L’urbanisme la condiciona molt: generant polígons industrials als afores de les poblacions (per mal), o creant ciutats de 15 minuts (per bé).
Generant una línia d’AVE a llocs inversemblants, a curt termini pot semblar un dispendi inútil, però hi ha darrera un gran interès:
a curt termini, hi ha una constructora que ja hi ha guanyat diners
a mig termini, es requalifiquen terrenys d’’”algun” propietari afortunat
es promou més mobilitat (ciutats dormitoris a gran distància del lloc de treball)
1.1. La concentració d’activitats
La concentració d’activitats grans facilita l’obtenció de grans rendiments econòmics a les organitzacions.
Grans centres comercials (l’un al costat de l’altre) fora dels nuclis urbans, on és (quasi) imprescindible d’anar-hi en cotxe perquè tornarem molt carregats (probablement no hi arriba transport públic ni pels treballadors)
Grans complexes d’oficines (El Mas Blau a el Prat, Can Sant Joan a Sant Cugat,...). Els treballadors hi han d’anar en transport privat perquè el transport públic hi arriba escàs (i tard: primer es fan les oficines, i després es planeja el Metro….)
Grans polígons industrials. Es concentren indústries en una sola ubicació cosa que permet optimitzar els recursos (un únic magatzem, que pot ser robotitzat; un únic laboratori de control de qualitat; torns de 24 hores;...)
Grans nuclis de comunicació (aeroport): com hi arriben els treballadors si el propi transport públic és tancat?......
1.2. L’interès econòmic de la concentració
Economia d’escala de l’activitat
No té en compte les repercussions socials dels torns nocturns i de caps de setmana
No té en compte l’efecte sobre la salut de les persones en torns nocturns
El recorregut de les mercaderies fins al destí és més llarg, i per tant l’impacte ecològic superior (i ningú no “monetitza” aquest fet).
1.3. L’interès polític dels HUBs
Que BCN sigui un HUB de comunicacions té molt d’impacte econòmic ja que:
facilita la implantació d’empreses transnacionals que tenen en compte la proximitat al transport aeri per als seus directius
facilita la celebració de trobades internacionals (congressos,....) i la conseqüent necessitat hotelera
facilita l’arribada de turisme (també de baix cost…)
A Madrid no hi ha interès en que el corredor del Mediterrani arribi a el Prat perquè el convertiria en un HUB més “interessant” que no Madrid.
A França s’han prohibit (maig 2023) desplaçaments en avió que tinguin alternativa en tren amb una durada de 2,5 hores (just el temps per anar a Madrid….).
Qui hi guanya, amb aquesta estratègia?
Les petrolieres, que continuen venent productes contaminants, externalitzant-ne els costos ambientals.
Les constructores que fan infraestructures que podrien optimitzar-se (o deixar-se de fer): per exemple l’ampliació d’El Prat, si hi ha aeroports a Reus i Girona.
1.4. La solució dels embussos
Ampliar una via de comunicació embussada, en general, no resol el problema: les persones veuen que, al principi, s’hi guanya temps i s’opta pel cotxe fins que tot queda com estava, però amb un carril més. El que cal és oferir més transport públic.
1.5. PREGUNTES
Quanta estona trigueu en arribar al lloc obligat?
Quin mitjà de transport heu d’utilitzar.
Com hem de pagar el manteniment de les vies ràpides de comunicació? Peatges? Enganxina al vidre? Impostos generals?...
Formulari: https://forms.gle/xinM5P68ZyX67NGo7
2. MOBILITAT INTERESSADA
Conjunt de desplaçaments que fem per interès propi i que podrien “evitar-se”.
2.1 PREGUNTES
Quins exemples podríem posar de desplaçaments no obligats?
Aquest tipus de mobilitat, és un dret o un privilegi?
Quants dies hem estat de vacances, i quants quilòmetres hem fet? Nosaltres, 7 dies, i 2.500 km!
Els increments de preu dels paquets turístics haurien d’estar incorporats a l’Índex de Preu del Consum?
Port Aventura genera mobilitat “artificial” i turisme que potser podríem estalviar?..... https://directa.cat/turisme-com-mes-qualitat-mes-consum-daigua/
3. MOBILITAT INSOSTENIBLE
3.1. Exemples de ciència ficció
Hi ha edificis d’oficines que tenen una plaça d’aparcament per a cada treballador (clar, són tan grans que queden lluny dels nuclis urbans, i el personal els ve de tot arreu). Si comptem 2.500 treballadors (n’hi ha!) que venen en cotxes petits de 4 metres, estem generant un “tren” de vehicles de més de 10 km, un darrera l’altre!
Als EUA les plantacions tan i tan grans d’arbres fruiters són que les abelles polinitzadores no tenen prou vida com per a “canviar” de cultiu. Els apicultors no fan el negoci amb la mel si no amb la polinització! https://www.ccma.cat/324/el-transport-de-milions-dabelles-en-camions-la-clau-de-la-industria-de-les-ametlles-als-eua/noticia/3223916/
Les panificadores tenen magatzems a -40ºC. Tot per a fer arribar el pa a les benzineres. Pa que també arriba congelat mitjançant camions especialitzats en transports d’ultracongelats, que han de dur incorporats uns grans refrigeradors (que, per força, han de funcionar dia i nit….).
La immigració dels senegalesos és culpa del nostre peix congelat. Grans vaixells exploten les seves aigües deixant-los sense la seva pesca tradicional, i morint-se de gana. I tot això perquè el combustible per a moure els nostres grans vaixells i els seus equips de refrigeració és “barat” i fa competitiu aquest “producte”.
La pinya en almíbar es menjava per Nadal. Venia enllaunada d’Amèrica dins de vaixells que trigaven molt… L’almíbar les “conservava”. Ara, les cullen “verdes” i les fan “madurar” en unes neveres, on les condicions ambientals són les adequades, dins els grans vaixells que ens les porten.
Les maduixes d’Andalusia posen en risc els aiguamolls de Doñana. I els alemanys que les consumeixen se n’han assabentat i aquest estiu les han boicotejat. Consumim maduixes del Maresme? https://es.euronews.com/green/2023/06/26/polemica-en-torno-al-cultivo-espanol-de-fresas-en-el-entorno-del-parque-nacional-de-donana
Viure en una urbanització sense serveis (fins i tot en barris urbans) que requereixen del cotxe per a anar a comprar qualsevol cosa (aliments).
Pollastre polonès a les pizzes catalanes, i exportació de carn de porcs catalans a la Xina. Qui assumeix els costos ambientals de l’alimentació dels animals i la neteja de les granges en temps de sequera? Abans anàvem a comprar la llet, amb la lletera, i hi anàvem cada dia (perquè es conserva poc). La “granja” quasi que estava dins les ciutats. Portant-ho al límit, per a què tenim les neveres tan grans (que gasten energia)? Per a estalviar-nos desplaçaments!
Tots aquests exemples són possibles gràcies al baix preu del transport.
3.2. Quant val volar?
3.2.1. El cost de l’avió i la seva capacitat
https://hipertextual.com/2022/09/cuanto-cuesta-comprar-los-aviones-mas-populares-de-airbus-y-boeing
Quina equivalència hi ha entre € i $?
Quina capacitat té un Airbus A320?
Quant val un A320?
Quant val un B737?
Capacitat Airbus A320: 32 files x 6 persones per fila: 192 viatgers
A320 94 milions $
B737 115 milions $
(1 € = 1,0879 $)
3.2.2. La vida d’un avió
https://www.transponder1200.com/sabes-cuando-tiempo-de-vida-tiene-un-avion/
Quants anys pot volar un avió?
Quants cicles de vol (viatges) suporta un avió al llarg de la seva vida?
Quantes hores de vol suposen?
35.000 cicles de vol == 135.000 a 165.000 hores de vol (en 30 anys)
3.2.3. Quant consumeix un avió
(aneu al punt 2 de l’article)
Quina relació hi ha entre galons i litres?
Quant val el querosè (2015)?
(aneu al punt 4 de l’article, per a un A380)
Quina és la distància màxima que pot recórrer?
Quant combustible pot portar, com a màxim?
Quants viatgers porta, com a màxim?
Quants litres per passatger i 100 km consumeix?
2.162 lit/100 km en conjunt.
Si suposem 192 viatgers, 11 litres per viatger.
Si suposem 575 viatgers, 3,76 lit/100 km/passatger (en recorreguts curts aquest valor s’incrementa)
Preu querosè: 4,466 $/galó (== 1,08 €/lit)
1 galó = 3,8 lit
El querosè és fàcil d’obtenir i no paga impostos.
Un avió de combat gasta 2.000 lit/h.
3.2.4. Quant guanya un pilot
Quant cobra, en brut, un comandant?
Quant cobra, en brut, un copilot?
Quantes hores de vol fan els pilots?
Suposem sou brut anual 50.000 €, en 850 hores anuals de vol = 58 €/h. El cost empresarial és molt més alt.
https://www.jobted.es/salario/azafata-vuelo
Quin és el sou mig d’un assistent de vol?
I el mínim i el màxim?
Sou brut mensual 1.500 € a distribuir en 70 hores de vol mensual = 21 €/h (per a la treballadora). El cost empresarial és molt més alt.
3.2.5. ANEM A PARÍS!
3.2.5.1. Dades
Distància: 1.074 km
Temps d’ocupació de l’avió: 2 h de vol (3 h entre carregar i descarregar)
3.2.5.2. Total ingressos
A un mes vista, el bitllet val uns 30€
TOTAL suposant avió ple: 192 viatgers x 30 € = 5.760 €
3.2.5.3. Total Costos
Amortització aeronau: 3 h x 637 €/h = 1.911 €
Combustible: 7220 lit x 1,08 €/lit = 7.798 €
Personal (2 pilots + 4 tripulants): 6 pax x 3 hores x 25 €/h = 450 €
Personal de terra (4 persones) 4 x 1 x 25 €/h = 100 €
Despeses gestió bitllets: 200 €
Pensió personal de vol (suposem que dormen fora un 33% dels dies): 6 pax x 0,33 x 100 €/dia= 198
TOTAL: 10.657 €
3.2.5.4 Conclusió
Com es pot veure en el càlcul aproximat anterior, el que paguem els viatgers no cobreix els costos que han de tenir les companyies.
D’alguna manera o altra se les ha de subvencionar per a cobrir el diferencial.
I aquesta “subvenció” és provocadora de molta contaminació.
4. MOBILITAT SOSTENIBLE
4.1. Algunes dades
El cotxe es passa el 90% de la seva vida aparcat al parquing habitual.
Millor estiuejar que anar de vacances.
La millor estratègia de les vacances:
a prop
en cotxe (< 500 km)
amb avió (cada 5 anys com a molt)
https://www.elcritic.cat/opinio/joan-buades/fes-vacances-gaudint-com-mai-122989
Els ciclistes poden creuar si tenen prou massa crítica. Això és el que hem de fomentar.
El dret dels ciutadans de moure’s a peu:
https://www.elcritic.cat/entrevistes/ole-thorson-no-tens-dret-a-aparcar-el-teu-cotxe-gratis-al-carrer-103532 (Ole Thorson va morir el 31 de març de 2023)
L’increment de velocitat fa créixer de forma NO proporcional el consum de combustible: com més velocitat, molt més consum. La velocitat òptima no supera els 100 km/h, per efectes areodinàmics (atenció amb viatjar amb les finestres baixades a més de 60 km/h…). Els vehicles elèctrics tenen un aposició ECO que limita a 97 km/h.
https://www.caranddriver.com/es/movilidad/a37179282/velocidad-ideal-consumos-dgt/
4.2. Som Mobilitat
Som Mobilitat promou la mobilitat sostenible: anar a peu, en bici, transport públic i, si cal, en cotxe elèctric compartit (que la cooperativa www.sommobilitat.coop ofereix).
Alliberar espai a les ciutats
Reduir sorolls i contaminació
Reduir la quantitat de desplaçaments
5. ANOTACIONS SOBRE ENERGIA
Catalunya no ha fet els deures en qüestió d’energies renovables.
Parcs eòlics, bàsicament, que garanteixen el funcionament les 24 h.
Això obliga a fer MAT des d’Aragó o des de França (que no ens agraden, tampoc…).
Les companyies elèctriques grans (que controlen la distribució de l’energia) no faciliten la construcció de centrals renovables.
El consum d’internet: seria el 4rt país més contaminant de tot el món. No enviar fitxers si no enllaços. S’obliga a granges de servidors.
6. LES VOSTRES APORTACIONS
Vet aquí algunes de les vostres aportacions.
Els resultats de l’enquesta: https://docs.google.com/document/d/1olKTtsNwQe476kKHCgzsIVJYQfCkfrbplRYpGf15IoI/edit?usp=sharing
Urbanisme a Pontevedra: https://urbanamente.elmundo.es/pontevedra-el-espejo-en-el-que-se-miran-las-grandes-ciudades-europeas
L’espai ocupat pels vehicles:
Contaminació digital:
https://drive.google.com/file/d/10fHUN5jfAQ1tU2uphNR-WJAJv_sfwH7g/view?usp=drive_link
Com en som de rics:
https://howrichami.givingwhatwecan.org/how-rich-am-i
Diferència de la nostra societat amb una de pobre:
seguretat: allí hi ha més violència
salut: és més fàcil que hi moris per una malaltia que no tindria cap dificultat en un país ric
7. RECORD
7.1. Serveis
Contractar serveis amb cooperatives que pretenen el bé comú:
Som Energia www.somenergia.coop
Som Connexió www.somconnexio.coop
Som Mobilitat www.sommobilitat.coop
Som Núvol www.commonscloud.coop