Suro
SÍNTESI
L’Elena i l’Ivan emprenen una nova vida quan es traslladen al mas, vell i atrotinat, que la tieta difunta els ha deixat en herència.
Per a obtenir diners per a restaurar-lo contracten un veí que, amb una colla d’operaris, llevarà el suro de les alzines, oferint-los més diners per la mateixa feina que no pas la cooperativa del poble.
Ben aviat s’adonen que el major benefici econòmic que en trauran és a canvi d’unes pitjors condicions de treball dels homes que fan la feina.
Davant d’això, primer és ell que empatitza amb els explotats. Després és ella que, en acollir-ne un, fa seu el drama personal.
Finalment, poden mostrar als amics la renovació de la casa, sense deixar de tenir present l’experiència viscuda.
COMENTARI PERSONAL
La pel·lícula presenta una colla de temes que afavoreixen el creixement i les relacions personals, que enriquirien qualsevol debat.
Vull destacar el vessant econòmic de la història: els protagonistes poden reformar la masia gràcies al fet que, indirectament (i sense pensar-s’ho), han estat explotant uns treballadors que els han llevat el suro.
Potser nosaltres no tenim necessitat de reformar-nos la casa, però en comprar objectes o serveis podria ser que estiguéssim afavorint condicions de treball precàries de persones que, potser, estan a l’altra punta del món. Pot passar, també, que adquirim productes que s’han fet sense tenir en compte l’impacte ambiental.
Així, quan disposem d’una persona que ens ajuda a la llar, o en l’atenció als nostres malalts, estem segurs que els paguem un preu just (i estan assegurats)?
Quan comprem un pollastre a baix preu, no sospitem que potser hi ha gat amagat?
I la roba? Hem fet el possible per a assegurar-nos que no s’ha fabricat en una d’aquestes naus industrials que no tenen ni portes d’emergència?
O quan canviem de mòbil o l’ordinador. Ens preocupem de conèixer l’impacte de la producció i els residus generats. Cal que el canviem (o podem esperar una mica...)?
El mercat (i els governs, condicionats per les grans empreses) no ho posen fàcil per a que trobem les respostes a les preguntes anteriors. Però hi ha canals d’informació alternatius que en hi poden ajudar. Parlem-ne, si cal.
(A la pel.lícula li sobren uns minuts. Té escenes que es fan llargues, i a mi no m’aporten res.)
