El 47

 

SÍNTESI

Manolo Vital és una de tantes persones que van arribar a Barcelona a mitjans del segle XX amb l’esperança de trobar un lloc on poder oferir a la seva família una millor qualitat de vida.

Amb d’altres nouvinguts s’estableix a la muntanya de la Torre del Baró, transgredint la normativa d’aleshores.

Les condicions de vida hi són molt precàries ja que, a banda de l’orografia i la pobresa de les edificacions, no tenen els serveis bàsics (aigua, llum, clavegueram, escoles,...).

Els veïns s’organitzen per a millorar el seu barri, essent un dels objectius la millora de les comunicacions amb el centre de la ciutat.

COMENTARI PERSONAL

L’autobús 47 és l’anècdota per a fer aflorar la realitat dels assentaments de nouvinguts.

Menystinguts per altres nouvinguts que han tingut més sort, la pel·lícula ens mostra les dificultats de tot tipus que el sistema ofereix a aquestes persones que fugen dels seus llocs d’origen per causes polítiques o econòmiques, i no cerquen altra cosa que una vida més digna per als seus.

El film està protagonitzat per una gent aliena al territori, però que s’hi vol integrar (si se’ls dona l’oportunitat), i que lluita pels seus drets. Drets que només es poden guanyar quan algú trenca alguna norma injusta assumint-ne el risc i les conseqüències.

Els avenços socials només poden aconseguir-se quan anem junts a defensar allò que ens correspon, i assumim col·lectivament el risc de ser castigats pel poder imperant, i ens cuidem els uns als altres quan les coses van maldades.

I aquesta reflexió val per a moltes situacions:

-       Tants emigrants que arriben a casa nostra i no se’ls ofereixen els “papers” que els donen la possibilitat de treballar (i pagar impostos!), i que acaben malvivint en assentaments com els de Torre Baró.

-       El dret a decidir de les comunitats.

-       La dignitat de totes les persones

Fareu bé de veure-la.