Parlem de finances?
Tots sabem que les entitats bancàries fan treballar els nostres diners (per pocs que siguin) per a “mantenir-se” en el mercat.
Així,
aglutinen els POCS diners que MOLTS hi tenim dipositats (insisteixo, pocs
diners, però molta gent), i en fan “productes” per a finançar altres
activitats.
Però,
QUINES ACTIVITATS es financen amb els diners que ens “guarden” les entitats
bancàries?
És
probable que la resposta a aquesta pregunta incomodi algú. Però, així com
proposo opcions per a millorar el nostre entorn en altres àmbits, el de la
banca és un sector que també ofereix alternatives per a les persones inquietes
i compromeses.
Les
contradiccions de la gran banca
La gran banca aboca
molts recursos a la transició energètica,
en part a conseqüència dels canvis normatius, però també perquè s’ha convertit
en un negoci creixent. Ara bé: no ha deixat de finançar els combustibles
fòssils!
A banda, tot i que les principals entitats es
presenten com a “socialment responsables”, a l’hora de la veritat
segueixen tenint un paper important en pràctiques
antisocials com ara els desnonaments, el negoci de la
guerra o utilitzar filials en paradisos fiscals per abaratir el pagament
d’impostos.
Una anàlisi global de la seva
activitat, però, fa pensar que aquestes propostes no són més que estratègies de
greenwashing i socialwashing (rentat de cara verd
i social, respectivament).
Pel que fa al rentat verd, la majoria
d’entitats assumeixen aquests compromisos però xoquen frontalment amb la
realitat del seu negoci. Així, si bé el 2019 CaixaBank va completar la seva
sortida de la petroliera Repsol,
de la qual era l’accionista de referència des de 1996, es manté com el
principal accionista de Naturgy
(que ofereix gas natural a les nostres llars). Segons l’Observatori
de la Sostenibilitat, la petroliera i la gasista van ser la segona i la tercera
empreses que més van contribuir al canvi climàtic a l’Estat espanyol durant el
El mateix estudi informa que
el Santander va finançar amb 1.100 milions el sector del carbó en
projectes a Polònia, la Xina, el Brasil o Alemanya; mentre que el BBVA n’aportà gairebé
D’altra banda, els recursos que
la majoria de bancs dediquen als afers socials és irrisòria,
sobretot si es compara amb els seus beneficis. El Santander va guanyar més de
7.800 milions el 2018, però la seva memòria tot just xifra en 58 milions el
destinat a “inversió social”, mentre que la seva fundació va abocar-n’hi 6,7
més, però només una petita part (860.000 euros) a l’acció social. El BBVA va
tenir uns números verds de 5.324 milions el 2018, el mateix any que va
destinar-ne
L'”acció social” del Sabadell
s’articula amb el finançament d’activitats i projectes educatius, de salut o
d’integració social, així com cultural. Durant el 2017, la fundació del Banc de
Sabadell va destinar un 0,55% dels seus 800 milions de beneficis a diverses
entitats, des d’universitats, centres de recerca o culturals —com el Teatre
Lliure, amb 115.000 €, o l’Associació Amics de l’Òpera de Sabadell, amb 135.000
€ —, entre d’altres.
La fundació
de La Caixa sí que té un pressupost important, que durant
el 2019 va situar-se en els 545 milions, gairebé 50 més que l’any anterior,
destinats fonamentalment a “l’àrea social, pobresa i cooperació” (309,6 M€),
mentre que la resta es va repartir entre “investigació, coneixement i beques”
(112,9 M€) i cultura i educació (122,5 M€). Aproximadament, la seva «obra
social» va ser una tercera part dels seus beneficis, que durant el 2019 van
situar-se en 1.705 milions.
D’altra banda, la majoria d’entitats “no promouen”
desnonaments perquè, de fet, ja ho fan les seves empreses i fons d’inversió
filials.
Pel que fa a la presència de les grans entitats al paradissos
fiscals, el Santander encapçala el rànquing de les empreses espanyoles
amb 207 filials —sobretot repartides entre Delaware, als Estats Units, i
Irlanda—, mentre que el BBVA en tenia 42 (la meitat a Delaware), CaixaBank, 3
(dues a Luxemburg, una a Suïssa), i el Sabadell, 6 (tres a Andorra, dues a
Luxemburg i una a les Bahames).
Pel que fa al finançament de la indústria
armamentística, segons el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, el BBVA
va destinar 2.673 milions entre 2013 i
(Accediu al següent enllaç per a veure una infografia prou il·lustradora:
En resum, doncs, les principals entitats bancàries
espanyoles, com el BBVA, Bankia, Banc Sabadell, CaixaBank i Banco Santander es
lucren mitjançant la compravenda d’habitatge i esdevenen creditores d’empreses
vinculades al negoci de la guerra, al finançament d’energies
fòssils o a la venda de tabac, alcohol o drogues.
També, part del seus fons engreixen companyies que exploten els
treballadors, fomenten la pornografia, experimenten amb animals o,
com el cas de la indústria minera, atempten contra el desenvolupament de
les comunitats rurals d’Amèrica del Sud.
La banca ètica
Davant de tot això, cada vegada més persones
dipositen els estalvis i gestionen els seus diners en projectes que
persegueixen una millora de les condicions socials i mediambientals. Són les
finances ètiques que enlloc de maximitzar els beneficis per als accionistes,
promouen la coresponsabilitat dels individus i dels agents socials, econòmics i
institucionals a fi de finançar activitats socialment responsables.
Són, sobretot, col·lectius d’estalvi comunitari,
cooperatives de serveis financers o alguns bancs de base cooperativa que comparteixen
la recerca de l’interès comú a través de l’estalvi i la inversió amb criteris
ètics. Amb la seva activitat, no sols ajuden a mitigar la pobresa, sinó que
també promouen activitats de gran valor social i ambiental.alhora que avancen
cap a models de governança basats en l’equitat, la justícia i el respecte pels
drets humans.
A l’hora d’introduir criteris ètics a
les finances, cada experiència presenta diferents nivells d’exigència. A Fiare fiscalitzen
tant l’estructura de treball com els projectes a finançar; en el cas de Triodos els creditors
poden avaluar si els préstecs reuneixen els principis rectors. CoopHalal és
una cooperativa de serveis financers nascuda el 2014 i que introdueix els
criteris de les finances ètiques alhora que, seguint els principis de la Xaria
Islàmica, no finança activitats on estan involucrats l’armament, l’alcohol o el
joc. Coop57 ofereix serveis a les cooperatives d’habitatge
així com microcrèdits.
A mig camí entre la banca convencional i les
finances ètiques, s’hi troben Caixa d’Enginyers o Colonya Caixa Pollença, de
les Illes Balears, que, tot i participar del model cooperatiu, com en el cas de
Caixa d’Enginyers, i haver estat pioneres en l’oferta d’un producte d’estalvi
ètic, no s’enquadrarien pròpiament dins de la banca ètica, ja que l’objectiu
prioritari no és la consecució del benefici social.
On
podem trobar aquestes entitats?
Fiare:
Carrer de Còrsega, 495, 08025 Barcelona (900 897 963)
Triodos:
Avinguda Diagonal, 418 (Casa de les Punxes), 08037 Barcelona (916 404 684)
Coop57:
Carrer de Premià, 15, baixos, 08014 Barcelona (932 682 949)
CoopHalal:
Carrer Casp, 43, Planta 0, 08010 Barcelona (931 867 874)
Si voleu caminar poc, però, podeu trobar una
oficina recent estrenada de
Caixa
d’Enginyers: Avinguda de President Companys, 92, 08911
Badalona
Sobre l’horari d’atenció presencial: abans
d’anar-hi, confirmeu l’horari perquè la majoria d’aquestes entitats ofereixen
un horari d’atenció al públic que té en compte la conciliació dels
treballadors.
(L’oficina de la Caixa d’Enginyers de Badalona obre
de dilluns a divendres de 8:30 a 14:00, i les tardes de dilluns a dijous de
16:00 a 18:00. Les tardes d’agost, tancat.)
Font d’informació
Aquest article s’ha elaborat, entre d’altres, amb la
informació d’aquesta revista publicada l’estiu de 2020: