Sorry, we missed you
SÍNTESI
La pel.lícula narra la vida familiar quotidiana dels
quatre personatges.
Ricky, que
no té cap formació professional reglada, s’incorpora com a treballador autònom
a una empresa de repartiment de paquets. Amb la furgoneta que s’ha de comprar (substituint
el cotxe familiar que fa servir la seva esposa) haurà de lliurar tota la
mercaderia sota una planificació molt ajustada que no li permet ni satisfer les
necessitats bàsiques. Les penalitzacions per incompliment dels compromisos són
molt fortes, per la qual cosa no es pot permetre cap “baixa”. El dispositiu lector
dels codis de barres dels paquets suposa el principal element de control sobre
la seva persona (i la seva vida).
Abbie (la
mare de la família) atén a ancians i persones malaltes per a una empresa que no
organitza els serveis de forma ordenada, i la fa anar d’aquí cap allà i amb
temps d’espera inútils, ocupant-li bona part del dia.
Seb i Liza, els fills adolescents de la parella, com a conseqüència de la càrrega de treball dels pares, no poden rebre l’acompanyament que necessiten i corren el risc d’entrar en el món de la marginalitat.
COMENTARI PERSONAL
El director de la pel·lícula exposa als espectadors les
condicions de treball a què es veuen sotmesos alguns sectors dels països
benestants. Als títols de crèdit agraeix tantes persones (que no volen mostrar
el seu nom per por de represàlies laborals) que li han explicat detalls sobre
el tracte rebut.
L’amor que es professa la família és extraordinari. Tots
intenten fer les coses en benefici dels altres. Les condicions laborals, però,
fan caure les llavors en terra erma.
Després de veure-la es fan necessàries algunes reflexions
personals que orientin el nostre consum d’aquests serveis: repartiment de
paquets i cura de les persones.
Quan compro barat, i a més m’ho porten a
casa a l’hora que vull.... Quan puc ordenar la devolució de la mercaderia,
perquè no em satisfà, sense que em costi res.... Potser m’hauria d’interessar per com li va
el dia al repartidor que arriba a casa, i oferir-li d’anar al bany?.... Potser
hauria d’evitar aquest tipus de servei, i anar jo a la botiga de barri?
Quan necessitem d’una persona que atengui algun familiar,
valorem bé el servei des d’un punt de vista econòmic? Respectem els drets
laborals del cuidador/a? Ens interessem per la seva situació, les seves
necessitats i les seves il·lusions?
Tinc la sensació que si només pensem en nosaltres i el nostre benefici, podem descobrir que sempre hi ha algú que hi perd.