Sorry, we missed you

 



SÍNTESI

La pel.lícula narra la vida familiar quotidiana dels quatre personatges.

Ricky, que no té cap formació professional reglada, s’incorpora com a treballador autònom a una empresa de repartiment de paquets. Amb la furgoneta que s’ha de comprar (substituint el cotxe familiar que fa servir la seva esposa) haurà de lliurar tota la mercaderia sota una planificació molt ajustada que no li permet ni satisfer les necessitats bàsiques. Les penalitzacions per incompliment dels compromisos són molt fortes, per la qual cosa no es pot permetre cap “baixa”. El dispositiu lector dels codis de barres dels paquets suposa el principal element de control sobre la seva persona (i la seva vida).

Abbie (la mare de la família) atén a ancians i persones malaltes per a una empresa que no organitza els serveis de forma ordenada, i la fa anar d’aquí cap allà i amb temps d’espera inútils, ocupant-li bona part del dia.

Seb i Liza, els fills adolescents de la parella, com a conseqüència de la càrrega de treball dels pares, no poden rebre l’acompanyament que necessiten i corren el risc d’entrar en el món de la marginalitat.


COMENTARI PERSONAL

El director de la pel·lícula exposa als espectadors les condicions de treball a què es veuen sotmesos alguns sectors dels països benestants. Als títols de crèdit agraeix tantes persones (que no volen mostrar el seu nom per por de represàlies laborals) que li han explicat detalls sobre el tracte rebut.

L’amor que es professa la família és extraordinari. Tots intenten fer les coses en benefici dels altres. Les condicions laborals, però, fan caure les llavors en terra erma.

Després de veure-la es fan necessàries algunes reflexions personals que orientin el nostre consum d’aquests serveis: repartiment de paquets i cura de les persones.

Quan compro barat, i a més m’ho porten a casa a l’hora que vull.... Quan puc ordenar la devolució de la mercaderia, perquè no em satisfà, sense que em costi res....    Potser m’hauria d’interessar per com li va el dia al repartidor que arriba a casa, i oferir-li d’anar al bany?.... Potser hauria d’evitar aquest tipus de servei, i anar jo a la botiga de barri?

Quan necessitem d’una persona que atengui algun familiar, valorem bé el servei des d’un punt de vista econòmic? Respectem els drets laborals del cuidador/a? Ens interessem per la seva situació, les seves necessitats i les seves il·lusions?

Tinc la sensació que si només pensem en nosaltres i el nostre benefici, podem descobrir que sempre hi ha algú que hi perd.

Entrades populars d'aquest blog

LA FURGO: la road movie de la precarietat

Parlar de la immigració és racista? (NOTÍCIA COMENTADA 001)

EL PRINCIPI D'ARQUÍMEDES, l'obra de teatre que ens "enfonsa"