Sorry

 

Títol:	Sorry			Fitxa:	12
Any:	2020	Idioma:	---	Durada (min):	2 minuts
Plataforma:	A l’enllaç del tràiler hi ha TOT el curt			Tipus:	drama
Director/a:	---			País:	EEUU
Tràiler:	https://www.youtube.com/watch?v=FF9MRFiTb1A&t=10s

SÍNTESI

(No he aconseguit cap informació sobre la pel.lícula. Només que està a YouTube. Hi apareix una marca d’aigua sobreimpresa en un lateral, difícil de veure, d’una empresa índia, que bé podria ser-ne la productora...)

(El curtmetratge no té diàlegs ni personatges que tinguin cap paper protagonista. Per a fer-ne la següent síntesi, me n’he inventat els noms.)

En un gran centre comercial l’Albert, equipat amb el seu mòbil i auriculars que el mantenen aïllat de l’entorn, pretén aprofitar que un ascensor s’ha aturat per a enfilar-s’hi per arribar a la seva planta.

Resulta que en pujar-hi se sobrepassa la càrrega màxima que pot transportar l’ascensor que queda quiet oferint un senyal acústic que en Joan no sent. La resta de “passatgers” són incapaços de fer cap gest ni indicar a en Joan que és per “culpa” seva que l’ascensor no es mou.

Finalment la Clara, que de ben segur era la que més necessitava l’elevador, baixa i permet, amb un final sorpresiu, que es tanquin les portes per a que comenci el viatge.

COMENTARI PERSONAL

El curtmetratge presenta diverses actituds que fan que l’argument avanci com ho fa.

Individualisme: l’Albert es mou sol pel centre comercial, sense estar atent al seu voltant. Si algú necessités ajuda no la podria oferir perquè està tancat al seu món. Fem el mateix, nosaltres, en algun moment del nostre dia a dia?

Comoditat: segur que alguns dels viatgers de l’ascensor l’aprofitava per a salvar només un pis. Cal? Potser que no siguem tan còmodes i fem cames, no?

Covardia: cap dels passatgers és capaç de fer notar a l’Albert que en pujar a l’ascensor ha fet superar la càrrega que aquest pot transportar. I no saben on mirar. Dissimulem, també, nosaltres, quan veiem algun fet que hauríem preferit no veure, o el denunciem?

Valentia: la Clara, conscient que cal que algú baixi, davant tothom, fa el pas i surt de l’ascensor permetent que comenci el viatge. Tenim vergonya de fer algun pas?

Generositat: la Clara oblida les seves necessitats i es posa al servei dels altres per tal que ells puguin avançar. Ella ho farà en un altre viatge. Ajudem els del nostre voltant per a que facin el seu camí amb millors condicions?