Conversa amb Jordi Armadans (FundiPau) a La Donzella de Badalona 3 d’octubre de 2024
Autor del blog Malgrat tot.
En relació als darrers 20 anys, la salut de la pau al món és més precària:
- Actualment hi ha més conflictes armats que fa 40 anys.
- El nombre de morts en guerres s’ha incrementat els darrers 50 anys.
- El 2023 230.000 persones van morir en un conflicte armat; 475.000 van morir per violència armada, amb la conseqüent destrucció social. Al Brasil o als EUA cada any moren 33.000 persones violentament!
- El nombre de refugiats de guerra no es pot comptar: cada anys se supera el rècord de l’any anterior. El 2023 van ser 120 MM de persones, just el doble de 2022.
- Els infants en camps de refugiats no tenen futur.
- La violència masclista a la Unió Europea és una font significativa de morts.
1.- la violència física
2.- la violència estructural causat per polítiques, estructures i tradicions (morts que serien evitables): per exemple la fam al món.
Cal evitar la cultura de la violència. Assumim que és normal que hi hagi morts, i creiem que no hi ha alternativa: resignació i dimissió inacceptable.
Com que la guerra és fruit de l'home, està a les nostres mans evitar-la.
Hi ha un “seminari jurídic” que argumenta que existeix el dret de defensa (sentit comú), i per tant conclou que una guerra pot ser justa, amb criteris de proporcionalitat. En defensar-te, però, acabes cometent els mateixos delictes dels que t’ataquen.
Cal organitzar-se per a evitar conflictes perquè com més temps dura un conflicte, més difícil és d’arreglar-lo.
Suggereix, per a avançar en el camí de la pau, que preguntem a les nostres entitats bancàries si fan inversions en empreses d’armament. I si és així, abandonem-les.
“Mentre els palestins no tinguin esperança, Israel no tindrà seguretat.”
La campanya “Volem acollir” i “Casa nostra és casa vostra” va suposar una vacuna (a Catalunya) que ha retardat l’arribada de l’extrema dreta, que gasta un discurs simplista i fals les persones frustrades i sense esperança.
Cal fer divulgació de la pau a nivell microsocial. I cal donar solidesa a la societat
—
Hi ha molts líders religiosos que aplaudeixen la guerra. Els seguidors d’aquests líders s’han d’afanyar a forçar-los a denunciar les guerres i obrir estratègies de pau.
Recomana el documentari “L’home que va salvar el món” a 3Cat (https://www.3cat.cat/3cat/lhome-que-va-salvar-el-mon/video/6192572/).
En totes les coses del dia a dia podem ser llavors per a resistir la violència i fomentar la pau.
—-
La situació a Israel és culpa de l’Imperi Britànic que volia tenir el suport tant de jueus com de palestins.
Hem d’exigir als polítics que prenguin bones decisions.
La 2a guerra mundial és conseqüència de la humiliació del final de la 1a guerra mundial.
Els darrers 20 anys s’ha incrementat la despesa en armament esperant que no hi hagi guerres (i per tant, menys morts) i en canvi els morts s’han incrementat. Per tant, si volem evitar morts, el que cal fer és gastar menys en armament.
Pensant-ho racionalment, la violència genera més violència, i per tant no porta a la pau.
“La gent també ets tu.”
—-
El Tribunal Penal Internacional va néixer el 1998 i no s’ha recolzat prou, podent ser una bona eina. Els països líders (EUA i Rússia) no el reconeixen.
La objecció fiscal, laboral o científica són eines per a combatre la violència. A Espanya el 50% de la inversió científica es dedica a recerca militar.
El problema del món és que dimitim de les nostres responsabilitats. I llavors uns pocs poden guanyar poder al món. I moltes decisions es prenen per tonteries.
Recomana la pel.lícula “Love actualy” (https://www.filmaffinity.com/es/film153436.html).
Putin viu el fracàs de la URSS i vol recuperar l’imperi.
Trump no ha llegit cap llibre, els seus col.laboradors el consideren desequilibrat i han preparat protocols per a que ell mateix tot sol no pugui llençar una bomba nuclear!
Des de 1945 hi ha hagut 30 incidents amb armament nuclear: hi poden haver errors o accidents fortuïts.
Avui dia hi ha 12.000 armes nuclears al món.
—-
Cal practicar amb l’exemple.
La crispació a la societat és un verí.
La crispació evita el debat i només porta al posicionament inamovibles.
Cal trencar les dinàmiques sectàries.
Cal trobar-nos, parlar i practicar el diàleg.
Cal llegir les opinions dels altres: a vegades tenen raó en algunes coses.
La dicotomia mai no és certa. Segur que amb els contraris compartim algun interès comú.
Cal establir aliances amb tothom, amb un treball de formiga, crear relacions socials i obrir-se als altres.
Altra informació
https://x.com/Jordi_Armadans/status/1898419919781323110?t=Y8715Dfei4FhQddNqYyC1A&s=08
https://justiciaipau.org/no-a-la-despesa-militar-el-bel%C2%B7licisme-i-el-militarisme/