LOS DOMINGOS, una pel·lícula per al discerniment personal
ANEM AL CINEMA
Títol: Los domingos Idioma: castellà
Any: 2025 Durada (min): 110
Plataforma: en pantalla (novembre 2025) Tipus: drama (o no...)
Direcció: Alauda Ruíz de Azúa País: Espanya
SÍNTESI
La Nerea, estudiant de batxillerat de 17 anys en un col·legi religiós, proposa a la família de viure un procés de discerniment vocacional per a esdevenir monja de clausura.
L'Iñaki, el pare, vidu, que té dues filles més i un negoci que no acaba de rutllar i el fa estar absent de casa massa hores, només es preocupa per si això li suposarà cap cost econòmic.
La Maite, gens creient, tieta paterna que procura suplir la mare de la noia, prova de treure-li del cap aquesta opció personal, oferint-li estudis universitaris que li permetin veure món.
La germana Isabel acompanyarà la Nerea en un convent multicultural on la clausura s'obre una mica al present.
COMENTARI PERSONAL
Quan els grans ens queixem que molt jovent no sap què fer amb la seva vida, i els períodes d'estudi s'allarguen a l'espera de descobrir la vocació veritable, ens sorprèn quan algú opta per un camí que s'allunya d'allò "normatiu".
És normal que els pares visquin amb cert patiment qualsevol escenari que afecti els fills. Per exemple, la selecció d'una professió o la parella; o la compra d'un habitatge que els deixa hipotecats per molts anys! I, a vegades, s'equivoquen (com qualsevol altre!).
Al final tots hem de triar el nostre futur. I l'entorn de cadascú (família, amics, cultura...) afecta la presa de decisions (sigui quina sigui la nostra edat i condició) .
Si bé algú pot pensar que la noia s'equivoca en plantejar-se aquesta alternativa, no hem d'oblidar que podria haver errat en triar-ne qualsevol altra. Passa, però, que aquesta altra en ser menys trencadora assumirem amb més normalitat.
Cal emmarcar la història que se'ns explica en els processos personals del pare i la tieta, també de discerniment respecte de les seves vides (deutes, nova companya; petons fugissers i divorci).
Conclusions per a un creient: la crida de Déu continua sent acollida per persones que hi donen resposta, malgrat els "frens" que hi posa l'entorn.
Conclusions per a un ateu: l'absència de referents familiars permet que alguns puguin influenciar els infants i joves, apartant-los de les famílies i portant-los per camins estranys (ja siguin espirituals, com podrien haver estat de drogues o sexe!).
Em dol que les herències trenquin famílies. Potser caldria abolir-les...
(Les interpretacions molt bones; i les músiques ben trobades i "posades" en el film.)
(No crec que el títol de la pel·lícula sigui el més escaient...)
***********************************************************************************************
La Míriam em fa destacar el fet de la manipulació de què pot ser objecte la nena per part dels religiosos de l'escola on cursa els estudis (pel dol mal gestionat per la mort de la mare, i per l'absència del pare). Però també és cert que en altres ocasions els adults més pròxims, i per amor, condicionem els estudis i altres formacions que han de seguir els nostres fills: què ho fa que els apuntem a música o bàsquet...? Pensem que és el millor per a ells! Com potser ho fa el mossèn....