SORDA, la pel·lícula que ens ho farà alentir tot

 ANEM AL CINEMA

Títol: Sorda                                                       Idioma: castellà
Any: 2025                                                         Durada (min): 99 
Plataforma: en pantalla (novembre 2025)       Tipus: drama 
Direcció: Eva Libertad                                      País: Espanya


SÍNTESI
L'Ángela, que pateix d'una sordesa d'origen genètic sobrevinguda, i que és capaç de llegir els llavis, està esperant una filla amb l'Héctor, la seva parella, que és oient i es comunica amb ella mitjançant el llenguatge dels signes.
Amb el naixement de la nena tots dos han de trobar la manera d'atendre-la i acompanyar-la en una societat que no està preparada, en general, per a persones sordes i provoca una situació de crisi entre els pares.
L'Ona, aliena a la situació, descobreix els dos mons i aprèn a relacionar-s'hi.

COMENTARI PERSONAL
La nostra societat està plena de "soroll". Tothom vol parlar alhora i sense mirar-nos. És això comunicació? Escoltem profundament els altres? De debò que comprenem què vol expressar-nos aquell que ens parla? 
En un entorn amb persones sordes tanta remor no porta enlloc: només pot expressar-se una persona i les receptores han d'estar atentes a la seva gesticulació i expressió. 
Potser hauríem de practicar aquesta escolta activa en les nostres relacions: mirar-nos a la cara, no tenir pressa en rebre el missatge i respondre, entrar al fons del cor de l'altra...

Com pot veure's a la pel·lícula, la creació d'entorns on les persones oients siguin conscients de les dificultats de les sordes, és possible. Requereix un esforç que cal assumir en benefici de la comunitat que les acull.

L'arribada del bebè, i l'exigència de la seva criança, fa evidents les dificultats que tenen les persones amb sordesa en una societat tan accelerada com la nostra, on la diferència no és benvinguda, i on es fa difícil que els sords puguin expressar-se. 

Mentre puguem, gaudim dels sons de la naturalesa, de la música, de la veu dels que ens estimen. I fem-nos conscients d'un món en silenci que necessita anar més a poc a poc per al creixement de tots.

Es parla de l'escola inclusiva on alumnes "normals" puguin aprendre amb d'altres que tinguin certes dificultats. La pel·lícula fa evident que és molt difícil que això pugui ser real en el cas dels sords, si no és que la societat canvia de cap a peus. Mentre això no passa, però, és necessari que l'escola ordinària faci passos per a donar l'oportunitat als alumnes a entrar en un món "diferent" de la mà de persones sordes: així com s'ensenya l'anàlisi sintàctica i idiomes, serà bo que aprenguin una comunicació més pausada i atenta, amb persones reals.

Entrades populars d'aquest blog

LA FURGO: la road movie de la precarietat

Parlar de la immigració és racista? (NOTÍCIA COMENTADA 001)

EL PRINCIPI D'ARQUÍMEDES, l'obra de teatre que ens "enfonsa"