ACOLLIR LA VIDA AMB ESPERANÇA amb Mar Galzeran (CARITAS)

Temps de lectura: 8 minuts (sense lectures i reflexions!) 

Acollir la vida amb esperança 

Xerrada de Mar Galzeran (Càritas) el dissabte 13 de desembre de 2025

Sobre la vida

Acollir: deixar entrar a casa (dona refugi, recer, sosteniment, empara).

La vida, que ens ha estat donada, només pot desplegar-se des de l'acolliment.

Som febles i vulnerables (encara que ens creguem autosuficients).

Casa és un lloc segur.

NO es pot viure sense esperança: el desesperançat no vol viure la vida i la vol acabar.

Tots vivim esperant alguna cosa més.

En néixer sortim de la seguretat, el silenci, l'escalf, l'aliment i la protecció i entrem al fred, el soroll, l'adversitat. Per fortuna, algú ens acull i ens sosté i cobreix les necessitats. NO tothom té aquesta sort.

Nosaltres hem d'oferir el sosteniment a les vides amenaçades.

Quan acollim allò que ens incomoda estem acollint la VIDA.

La vida val la pena ser viscuda malgrat tot.

Les actituds de futur

confiança vs por

La por ens humanitza
Hem de confiar i deixar anar ("travessar") les nostres pors.
Déu es rebela en moments de catàstrofe 

Escolta vs dispersió/tancament

Despertem! Aixequem el cap. No ens mirem el melic!
Acollim l'essencial de la vida:
     * atenció dels febles
     * lluita pel bé comú
     * renúncia del benestar
     * estimar

Humilitat i fragilitat vs autosuficiència

Allò que uneix tota la humanitat és que tots som necessitats de cura. Durant tota la vida som éssers necessitats, interdependents. Per això cal que alimentem la confiança mútua.
Estem lluny de ser perfectes, però ens tenim els uns als altres.
Deixar-se ajudar és difícil. Hem de reconèixer que som febles.

Sobre l'acolliment

A falta d'una llar per a tothom (casa exterior de parets i teulada), hem de pensar COM podem ser casa (interior) per als altres.

Saber que hi ha algú que et "pensa" salva de la depressió. Aquesta actitud està a les nostres mans.

La vida té moltes vocacions que es manifesten en funció de les circumstàncies de cada moment. Cadascú ha de descobrir la seva crida/vocació. I els altres li hem de respectar. 

Amb els pobres hem de crear espais relacionals de trobada. Per a aconseguir-ho, primer, cal:
       * no invisibilitzar-los
       * mirar-los als ulls
       * preguntar-los el nom
       * entrar-hi en diàleg

En principi cal evitar d'acollir un sense sostre si no és amb l'acompanyament d'alguna entitat.

No ens hem de sentir culpables d'allò que no podem fer.

Tots tenim responsabilitats davant l'exclusió.

Hem d'estar disposats a sortir de la nostra zona de confort.


Sobre l'experiència de Maria

Déu es manifesta en una casa (no en un temple!).

El cristianisme és una trobada de cura.

Natzaret era un poble miserable del que no es podia esperar res de bo.

Déu/Jesús sempre trenca els esquemes i ens descoloca.

Nadal: vida que està dins nostre i que vol sortir.

Déu és un corcó a la nostra vida. Jesús ha vingut a incomodar-nos (però ens ha de deixar dormir per a poder ser ben actius!).


Qüestions per a la meditació personal

Quines són les teves pors?
Què necessites per superar les teves pors?
T'has preguntat què sents quan escoltes la vida?
De què et parla avui la vida?
Què t'impedeix escoltar la vida?
Quan es trenquen les teves seguretats i fortaleses, en què fonamentes la teva esperança?

Dinàmica

Lectura del fragment Lc 2, 8-10
Llegit tres vegades i cadascú anota una cosa diferent en cada ocasió

     1.- Identificar paraules clau
     2.- Com et ressona el text en el teu moment vital
     3.- Què et demana que "facis", el text?


Textos per a meditar

******************************************

Habla la vida

Habla la Vida,
no en palabras ni versos,
no en poemas ni cantos,
no en susurro,
no en grito.

Habla, primero,
al abrazar al herido
y dar agua al sediento,
al partirte un poco la espalda
para cargar con los abatidos
(¿quién, si no, tirará de ellos?)

Habla la vida,
en el perdón sincero,
en el respeto,
en un amor de hermano,
de amigo,
de amante eterno
en la mesa dispuesta
para saciar al hambriento.

Si la Vida calla,
el poema, el grito, el canto…
…es verbo hueco.
Pero si cantan las obras,
si recita el gesto,
si grita la vida,
eso es evangelio

José María R. Olaizola, sj

***********************************************************

Volvernos pequeños

Que la vida nos vuelva pequeños,
frágiles, vulnerables.
Que se lleve como agua del río
nuestros secretos orgullos,
nuestras grandes ambiciones.
Que nos conmuevan, como de niños,
las palabras y gestos de ternura,
los sucesos y gritos del dolor
Desandemos ya los pasos
que nos llevaron equivocadamente
a creernos reyes empinados
sobre todos los valles
y escenarios de este mundo.
¡Cuántos desengaños, traiciones
y magulladuras en nuestro corazón!
Vuélvenos, como en la infancia,
la atención hacia la fantasía,
hacia los secretos del universo,
hacia las cosas anodinas.
Y entre risas, juegos y silencios
perder sin más nuestro tiempo,
y ganar, al fin, nuestra vida.


***********************************

El seu camí s'anomena SÍ

No el no,
no el potser.
No el sí, però...
sinó al sí: 
Glòria a Déu, Pau als homes.

Per Nadal va venir el sí
el seu camí 
no és el no,
no és el potser,
no és el sí, però....
sinó que és el sí:
s'anomena Maria.

Klaus Hemmerle


******************************


Veniu Senyor Jesús!

Veniu, Senyor Jesús,
i ajudeu-nos a entendre cada dia més la vostra voluntat sobre nosaltres.

Veniu, profeta de l'Amor,
i doneu-nos la valentia per ser testimonis vostres.

Veniu, mestre de saviesa,
i concediu-nos una vida interior profunda.

Veniu, amic dels pobres i els qui sofreixen,
i empenyeu-nos a comprometre'ns per un món més solidari.

Veniu, pelegrí itinerant,
i no permeteu que ens acomodem en una vida tèbia.

Infoneu-nos el vigor perquè la nostra donació sigui cada dia més intensa.

VENIU, SENYOR JESÚS!

P. Sergi d’Assís osb


*******************************

Del llibre "Conversando desde el silencio" de J. Fernández Moratiel (Ed. San Pablo), el capítol 3 "El silencio te lleva a tu origen"

********************************

Jesús, tu ens convides a vetllar amb alegria i esperança.
No ens crides a l'angoixa ni a la por, ens convides a esperar.

No és hora de dormir: vens, ens esperes.
Tens temps i promeses per a nosaltres.
El teu amor és més fort que les nostres angoixes i preocupacions.

La teva presència és fidel en les nostres somnolències i oblits.
Saber que Tu ens esperes ens encoratga a una espera vigilant.

Saber que véns a nosaltres, revifa el nostre desig d'anar a la teva trobada.

L'Esperit ens despreta a viure atents a la presència de Déu entre nosaltres.
L'Esperit ens ensenya a donar sentit a aquest temps de turbulències i incerteses.
L'Esperit ens obre l'oïda ala promesa de Déu:
"No tingueu por. Jo estic amb vosaltres cada dia."

Marana tha: Vine, Senyor Jesús!

***************************************

Un fragment del reportatge:

https://www.filmaffinity.com/es/film744656.html

***************************************

En la foscor dels dies, en les pors que ens agonitzen,
en la ferum i la brutícia del nostre cor,
en les ferides de l'ànima, en el sí de l'existència.

La tendresa s'ha fet vida, humanitat fràgil,
resplendor d'alegria, claredat d'innocència,
bàlsam de placidesa, Amor necessitat.

De tu, de mi, de nosaltres,
per bastir en tu, en mi i en nosaltres un futur nou d'esperança,
un compromís amb la justícia,
una llar comuna i digna per a tots,
sense fronteres.
La pau serena que ens agermani i la compassió que ens humanitzi.

Ser Nadal és acollir en nosaltres a l'amor necessitat.

********************

Textos bíblics

Is 7, 13-17; 9, 1-6; 11, 1-10; 40, 1-5; 61, 17-25; 65, 17-25; 66, 18-21

Mt 3, 1-17; Mc 1,4-11; Lc 1, 26-38; Lc 3, 1-22; Jn 1, 19-34