Les meves aportacions a l'article "Què i qui alimenta la xenofòbia?" (NOTÍCIA COMENTADA 010)
(Temps estimat de lectura: 10 minuts)
M'han convidat a llegir l'article publicat al diari ARA el diumenge 26 de juliol de 2026 "Què i qui alimenta la xenofòbia?" de Miquel Puig i, després de donar-hi algunes voltes, vull completar les seves aportacions amb les següents línies.
https://www.ara.cat/opinio/alimenta-xenofobia_129_5807668.html
L'informe FÈNIX
Miquel Puig és un dels economistes redactors de l'Informe FENIX que es pot llegir sintetitzat a la primera pàgina del seu web: https://informefenix.cat/ (RECOMANO FER-HO!) i ve a dir que:
1.- El model econòmic vigent a Catalunya es basa en uns sectors amb sous tan baixos (per sota de 29.000 €) que resulten econòmicament i social deficitaris.
2.- Aquests negocis tenen una gran necessitat de personal i paguen tan poc els treballadors que, com a empreses, resulten indirectament subvencionades per la resta del sistema productiu ja que la mà d'obra acaba pagant molts pocs impostos, quan ha de rebre els mateixos serveis.
3.- Caldria regular a l'alça els preus dels següents sectors per a facilitar una transferència econòmica als treballadors (sigui via sou o a través d'impostos):
* turisme,
* sector carni, i
* la distribució a domicili (riders, amazons i "companyia").
La conseqüència del model actual és que, si bé el valor de l'economia catalana (PIB) creix en el seu conjunt, la capacitat econòmica dels habitants de Catalunya (PIB per càpita) és cada vegada menor.
(Això és així perquè el resultat de la divisió entre el valor de l'economia catalana (que creix) i el nombre d'habitants (que creix molt més encara) cada vegada dóna un valor més petit -el de la "riquesa" per persona- perquè creix molt el nombre de catalans.)
I de resultes d'això també baixa la qualitat dels serveis rebuts perquè els impostos recaptats, en tenir els catalans menys capacitat econòmica, també són inferiors.
La immigració pressiona...
L'article ens recorda que estem rebent un flux immigratori molt important i que això pressiona a la baixa els salaris, a l'alça el preu de l'habitatge, i dificulta l'accés als serveis públics. I tot això és cert.
Però, precisament l'informe FENIX denuncia que és el model econòmic qui genera aquesta demanda. Per tant, penso que el que han de fer els governs és, precisament, analitzar quina estructura econòmica es desitja per a cada territori, amb l'objectiu que pugui disposar d'uns recursos econòmics que els permeti sufragar uns serveis públics de qualitat.
Qui pressiona (a la baixa) no és la immigració: és la "indústria" que demanda treballadors precaris!
Per tant, és a les empreses (i als consumidors en general) a qui s'ha de forçar a canviar de model (les empreses, per si soles, no abandonaran un sistema que els reporta beneficis!).
A la Xina ho tenen fàcil: allò és una dictadura amb una economia més o menys planificada i amb uns objectius a llarg termini (sense vetllar gaire pels serveis públics, el medi ambient o les condicions laborals...).
Les societats democràtiques, en canvi, necessitem del diàleg i la negociació per a arribar a consensos.
Passa que els poders econòmics (que tenen molta pressa a guanyar més diners) condicionen els poders polítics (que es veuen amb la "necessitat" de guanyar les properes eleccions, cosa que els porta a oblidar-se d'objectius a llarg termini).
I qui en surten perjudicades són tantes persones que malviuen amb aquests sous tan minsos, vinguin de fora o no, i de retruc tota la societat que veu minvada la qualitat dels serveis públics.
La recepta de Miquel Puig
Per a millorar les condicions econòmiques de Catalunya, Miquel Puig proposa:
- frenar la immigració exigint canvis en aquells sectors econòmics altament subvencionats (per a que no requereixin tanta mà d'obra barata)
Aquesta frase l'hauria formulat d'una altra manera: incidir en els sectors subvencionats per a que paguin uns sous millors. Potser llavors aquests sectors deixarien de ser rentables perquè basen el benefici, precisament en la precarització dels treballadors. De ser així, desapareixeria la pressió migratòria....
- formar els fills de la immigració actual per a que puguin sortir del cercle de pobresa.
En general coincideixo en el fons, però no en les paraules: hi ha molta gent d'"aquí" (que no considerem immigrants) que treballa en aquests sectors precaris, i que necessita que els seus fills es formin amb més qualitat que no la que ofereix el sistema (aquest pot ser l'objecte d'una altra reflexió....), per a sortir del cercle de pobresa.
Un canvi de model és necessari
Des del meu punt de vista, el que cal és un canvi de model on les persones se situïn al centre de l'economia. Al final, si existeix l'economia (administració ordenada dels béns d’una comunitat, segons el DIEC) és per a que tothom pugui sortir-ne beneficiat i ningú no quedi al marge.
Per a afavorir aquest canvi hauríem d'impedir que aquestes empreses indirectament subvencionades tinguin tant de pes. I això ens obliga (a nosaltres):
1.- a reduir la nostra despesa en turisme (a aquí i a qualsevol altre lloc del món perquè els efectes probablement siguin els mateixos)
2.- a pensar en el tipus d'alimentació que tenim, i el seu impacte (social, ambiental,...)
3.- a evitar aquests serveis tan còmodes i barats que ens acosten allò que necessitem fins a casa (o el lloc de treball) (Glovo, Amazon,...)
Al món cooperatiu podem trobar moltes iniciatives que poden donar resposta a les nostres necessitats. Segur, però, que un preu més alt que el que ofereixen les grans plataformes de distribució, o grups econòmics perquè aquests, precisament, precaritzen els treballadors (i és aquesta precarització la que no incorporen al preu que nosaltres paguem!).
L'altra cara de la moneda
Miquel Puig expressa que "la solidaritat és la base de l'estat del benestar, i només és sostenible si el nombre dels qui hi aporten poc no creix gaire". Aquesta és la visió d'una persona que veu retallats els seus serveis públics com a conseqüència de tot el que s'ha explicat.
Però hi ha una altra realitat: la dels que malviuen en unes condicions molt pitjors en d'altres llocs del món (sigui per fam, per condicions climàtiques, per guerres o violència,..).
Qualsevol altre lloc on puguin anar (emigrar) els pot ser un refugi segur on poder créixer amb les seves famílies.
A mode de conclusió
Arribats a aquí, és quan se'm trenquen els esquemes: jo, en cas de guerra (per exemple) també fugiria!
Tindria dret a aquesta "mobilitat" geogràfica?
Hauria d'esperar algun tracte especial dels habitants del país acollidor?
Quines obligacions hauria de tenir, jo, envers la societat que m'aculli?
Tindria més, o menys drets en aquesta nova "ciutat"?
Intentar respondre aquestes preguntes pot ajudar-nos a comprendre amb més profunditat el significat del fet migratori.
Diccionari en mà
Finalment vull acabar centrant-me en el vocabulari i la definició de dues paraules clau:
xenofòbia (Diccionari de l'IEC): f. [LC] [SO] [PS] Odi als estrangers. aporofòbia (TERMCAT -perquè no apareix recollida al DIEC-): Aversió a la pobresa i a tota situació de vulnerabilitat econòmica o de risc d'exclusió social.
El mot aporofòbia està format a partir del verb grec aporeo, 'estar mancat de recursos, ser pobre' (en oposició a emporeo), i la forma sufixada -fòbia, 'aversió'.
(El terme aporofòbia va ser encunyat per la filòsofa Adela Cortina el 1990, associat a una construcció social que tendeix a criminalitzar la pobresa, en lloc de considerar-la una conseqüència de l'exclusió social.)
Tinc la sensació que l'articulista s'equivoca en fer aparèixer la xenofòbia (odi als estrangers) al títol perquè en cap moment esmenta la presència a les nostres ciutats d'esportistes d'elit, científics reputats, o ex-pats procedents d'altres llocs del planeta que guanyen molts diners i que, són venerats per molts!
Per mi, bàsicament l'article fa referència a persones pobres i probablement en risc d'exclusió social (vinguin d'on vinguin!). I, per tant, el terme adequat seria aporofòbia.