LA MISSIÓ PERSONAL: eines per a descobrir-la
(Temps estimat de lectura: 7 minuts)
Segueix el resum de la xerrada impartida per Andreu Termes ("Yago") a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Camprodon el 25 de setembre de 2026, sintetitzant algun dels capítols del seu llibre autoeditat "El despertador pacífico. Descubre el genuino potencial de tu rueda humana", i en el marc del cicle de trobades amb ell que organitza l'Ajuntament.
Antecedents
L'objectiu del curs és el desenvolupament personal. I això suposa el descobriment de la consciència i l'ego.
Som analfabets de nosaltres mateixos. Confonem allò que som amb allò que tenim.
Què som?
Som energia, immaterial, que fa funcionar les coses materials a través de la consciència, i ens dóna felicitat.
Que tenim?
Tenim cos, algunes coses necessàries per viure, pensaments, relacions humanes, reaccions, emocions.
Si ens identifiquem amb la part material que tenim, fem aflorar l'ego.
PREGUNTES
- Què vull fer de la meva vida?
- Quin és el meu camí?
La felicitat no s'ha de buscar a fora (viatges, cotxe, casa, amics,...) la tenim dins mateix.
La missió personal
La missió personal és la manifestació (=expressió) de la consciència.
Com que cada ésser humà és irrepetible, també ho és la missió de cadascú.
La descoberta de la missió personal és fruit d'un treball individual d'anàlisi de les experiències viscudes i que, per tant, ningú no pot fer per nosaltres.
I aquesta missió personal (finalitat de la vida) s'ha de posar en pràctica evitant que aflori l'ego de cadascú.
Cadascú dóna a la vida el sentit que li vulgui donar.
Tenir clara la missió permet ser feliç, donar sentit a la vida i mostrar l'energia que tenim dins. La felicitat és cadascú. Pot ser, però, que l'ego "tapi" aquesta capacitat de consciència.
Si no coneixes la teva missió, no saps què vols o cap a on vols anar, no tens consciència i t'aferres a coses materials que fan aflorar l'ego i això no ens fa feliços.
Cal interpretar les coses que ens passen per a qüestionar l'ego. No el podem eliminar. L'hem de posar al "lloc" que toca, i fer que ens ajudi a créixer com a persones.
Quan coneixes la missió pots posar en pràctica els teus valors: comportaments reals que ajuden en el desenvolupament de la missió. El com i el per a què.
El camí de descoberta de la missió personal
Cal treballar per a conèixer la missió personal de cadascú.
Analitzar les experiències fortes que hem tingut al llarg de la vida (agradables o no), en principi no haurien de ser moltes, permet anar descobrint la nostra missió en identificar aquells aspectes que ens han fet créixer com a persones.
Cal observar, acceptar i integrar les experiències.
Quan convertim els records en experiències positives, valorables, estem desenvolupant la consciència i descobrint la missió personal.
Si ens centrem en aspectes desagradables (por, ràbia, desesperança,...) estem reforçant un ego que no ens farà feliços.
Cal integrar aquelles vivències desagradables, i que es repeteixen, per a descobrir la missió. En la mesura que convertim en positives experiències negatives estem despertant la consciència: estem madurant.
Aquest treball interior s'ha de fer "sense pensar", perquè el pensament porta a continuar pensant el que hem pensat sempre!
Quan executes la teva missió personal, t'adones que allò que fas, a tu, t'és fàcil, mentre que a l'altra gent li és difícil. Això és així perquè prové de la teva consciència.
Una missió personal per a un mateix no és missió (tot i que és lícit tenir missions estrictament individuals).
Si volem que passin coses diferents hem de qüestionar les creences. Cal desafiar-les i perdre la por a abordar-les. Si aquestes creences ens aporten coses positives i felicitat, cal tenir-les en consideració. Si no, cal abandonar-les.
Cal ser valent per a desenvolupar-se. Cal ser capaços de curar els traumes que hem patit.
La pregunta clau
QUÈ ÉS ALLÒ QUE ENS FA ÚNICS EN EL NOSTRE CERCLE D'INFLUÈNCIA?
(El cercle d'influència és el conjunt de persones que poden veure's afectades directament per la nostra acció.)
Cal saber conèixer quin és el nostre cercle d'influència per a "direccionar-hi" la missió. No té sentit que, vivint a Camprodon, vulguem influenciar les polítiques de la Xina quan al nostre entorn ningú hi té tractes...
Treballar la missió és treballar per aquest cercle d'influència.
Les dificultats que tindrem
Una vegada s'ha descobert la missió personal, i es duu a terme, apareixen els egos de les altres persones que voldran frenar la teva acció (positiva).
No se n'ha de fer cas i, al contrari, cal treure'n nous aprenentatges.
No s'ha d'esperar l'aprovació dels altres, que sotmesos al seu ego, tenen por. Hem de mantenir-nos ferms en la nostra decisió amb independència del que diguin.
Cal "vacunar-se" respecte de la soledat: moltes persones estaran a la contra. Mentre que una minoria et recolzarà en silenci (sense que puguis adonar-te'n). S'ha de tenir clar que no estem sols: estem amb nosaltres mateixos! Això és més important que pretendre agradar els demés. Més val no tenir tractes amb els que ens van a la contra.
Superar els obstacles per a exercir la missió ens fa millors. Els fracassos donen molta seguretat de cara al futur: perdem ignorància i guanyem en sabiduria. Cal posar llum a les coses "fosques" que ens passen.
Siguem missioners
És probable que només puguem exercir la missió en determinats moments o espais. Estiguem a punt, llavors, per a dur-la a terme. Sense pensar-s'hi. Si no, perdem l'oportunitat.
Si coneixes la teva missió t'adones que, o ho fas tu, o no ho farà ningú. I la consciència t'ho fa fer.
Algunes conclusions
La meditació pot ser una eina per a descobrir la missió. Quan es fa, cal deixar passar els pensaments que ens venen al cap sense donar-los l'oportunitat que pretenguem resoldre'ls en aquell moment. En vindran d'altres, però cal fer el mateix: abandonar-los. Així aconseguim que el cervell no pensi i acabem desconnectant, cosa que permet arribar inconscientment al fons de les coses.
La meditació activa consisteix en aturar el pensament a base de fer una acció repetitiva (cantar un mantra, pintar un mandala o fer ganxet,...).
Si et sents ferit pels altres és perquè els has concedit el poder que et fereixin. Has de recuperar aquesta cessió i no deixar-te ofendre.