LA PRIMERA LLEI DE NEWTON: quan una petita força pot fer canviar les coses

-
(Temps estimat de lectura: 3 minuts)
(Data de publicació: 6 de setembre de 2026)

ANEM AL TEATRE 

Títol: La primera llei de Newton                                Idioma: català 
Vista: 5 de setembre de 2026                                   Durada (min): 90 
Sala: La Villarroel (Barcelona)                                  Tipus: crítica social
Autoria: Eu Manzanares                                           Direcció: Nelson Valente
Repartiment: Lua Amat, Dafnis Balduz, Sara Diego, Rosa Gàmiz, Anna Sahun, Max Vilarrasa 

SÍNTESI
L'Izan és un estudiant de 4rt d'ESO, d'una família desestructurada, que necessita el títol per a ser fitxat per un club de futbol, però que ha copiat tots els treballs de l'assignatura de física que li ha impartit l'Adri, el professor novell, il·lusionat i alternatiu.
A la sala de professors es debat l'oportunitat/conveniència de lliurar-li el diploma tenint en compte la seva situació personal.
La Mònica, directora de l'institut (guanyador d'un reconeixement per la tasca feta en un centre educatiu d'alta complexitat), i la Teresa, una professora de llengua veterana i exigent, veuen, amb la intervenció de la mare de l'Izan (sense nom concret!) i la Blanca, una periodista que vol plasmar les bondats del centre, com les postures rígides potser no suposen l'empenta necessària per a fer canviar les coses.

COMENTARI PERSONAL
Un text molt ben trabat que ens fa adonar que la societat, on conflueixen tantes situacions personals diferents, no és fàcil de gestionar, i que cada persona requereix una atenció particular que, potser, trenqui la norma establerta.
En aquest cas la trama passa en un centre escolar d'alta complexitat, per a "caricaturitzar" l'argument. Però podríem trobar molts altres exemples, en d'altres àmbits de la vida.
Els diàlegs fan un repàs complet de la societat que vivim i dels valors que s'han de viure, en aquesta ocasió, en un institut. Tothom s'hi pot sentir reflectit d'una o altra manera. I, si hi entres, t'adones de la relativitat de moltes de les decisions que prenem.
La situació que es viu al centre escolar demostra que és imprescindible abocar molts més diners al món de l'educació. Si no, és impossible fer front a la diversitat de situacions que s'hi viuen i, davant d'això no hi ha més remei que baixar el nivell, cosa que ens afectarà a tots a mig termini.
La interpretació dels actors, excel·lent.
La situació plasmada a l'obra em va recordar la pel·lícula "Professor a Groenlàndia" que vam veure fa temps: quin interès tenen les equacions de 2on grau si les persones que viuen a allà no les faran servir per a pescar foques?
Que no pateixin els de lletres perquè l'analogia que presenta el professor Adri és molt fàcil. I qui la sap interpretar més bé és el mateix Izan, que demana "una força per a moure's".

TEMES QUE HI APAREIXEN 
(per fer-vos acabar de decidir...)
1. La diferència d'estils personals en la manera de viure les coses
2. La il·lusió per a acompanyar persones
3. L'acompanyament que els pares poden oferir als fills
4. La presència dels pares a l'escola
5. Com ens sentim "agredits" per la manera de viure i expressar-se d'altres persones
6. La llunyania de l'Administració
7. La influència dels mitjans de comunicació sobre les nostres vides
8. El futur que espera tantes criatures, amb els referents que tenen (que són els que són!)
9. Tots hem d'aprendre el mateix? Com hauríem de gestionar aquesta diversitat?