Els Centres d’Internament d’Estrangers: instruments de sofriment inútil
Els Centres d’Internament d’Estrangers: instruments de sofriment inútil
Probablement haguem sentit parlar dels Centres d’Internament d’Estrangers molt de passada. Cristianisme i Justícia n’hi ha dedicat un quadern (nº 232) que descriu el funcionament d’aquests espais on s’hi “retenen” les persones sense papers a l’espera que se’ls resolgui l’expedient administratiu. Segueixen una colla d’anotacions que ens permetran entendre el per què del títol d’aquest article.
Els CIEs són no-llocs o espais d’infra-dret en el qual les persones en situació irregular (falta administrativa) d’origen estranger en situació de pobresa, vulnerabilitat o exclusió són privades de llibertat. Són excloses del concepte nosaltres.
La por que tenim a “l’altre” desconegut (l’immigrant i tot allò que l’envolta) ens priva del desig de descoberta de noves maneres de viure, i ens converteix en intolerants.
La majoria de les persones sense papers que viuen a casa nostra han estabilitzat la seva vida amb treballs irregulars que els permeten dur una vida més o menys normal, amb les seves famílies.
En ocasions, quan l’Administració ha decidit organitzar una repatriació a un determinat país, es fan batudes generals per a localitzar persones d’aquest país, en situació irregular, i així omplir l’avió. No és d’estranyar, doncs, que en un moment determinat es facin campanyes d’identificació de persones d’uns determinats trets racials.
Els migrants poden estar als CIEs un màxim de 60 dies. Si en aquest lapse de temps no tenen resolt el seu “expedient” en “surten” com si no hagués passat res, malgrat mantenir la seva situació irregular.
Quan es “reté” un adult amb fills a càrrec, aquests menors passen a ser custodiats pels serveis d’atenció a la infància, en centres de menors!
Si un migrant és “capturat” en una ciutat que no té CIE (només n’hi ha a Madrid, Barcelona, Murcia, València, Algeciras, Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria) queda apartat i “incomunicat” de la seva xarxa social.
Quan s’allibera l’immigrant del CIE, se’l deixa a les portes del centre on ha estat retingut, sense oferir-li la possibilitat de retornar-lo al lloc on el van identificar (on probablement resideix, lluny del CIE). Pot ser que se l’alliberi a qualsevol hora (3:00 de la matinada, per exemple) i de qualsevol dia. I potser, sense telèfon ni diners!
Des de 2021, a Espanya hi ha una llei que protegeix els animals ja que considera que tenen sentiments. Per tant, no poden ser embargats, abandonats o separats dels seus amos en cas de divorci. Ara bé, una cosa són els animals i una altra els estrangers sense papers?….
Els autors del Quadern expliquen que:
El MAL és una dinàmica relacional que destrueix el NOSALTRES.
El JO ens impedeix veure la misèria dels altres, i creiem “normal” tot allò que els passa.
Cal ampliar el concepte NOSALTRES (i empetitir els ELLS). Aquesta acció, ni que sigui de molt poc abast, està a les nostres mans (qui no té “coneguts” en situació irregular, o que viuen als marges de la societat?)
Cal desnacionalitzar la ciutadania i desterritorialitzar-la
La inacció és la nostra zona de confort. Les nostres NO-ACCIONS configuren el món que tenim. En som responsables. Per tant, hem de passar a l’acció.
En conclusió, els Centres d’Internament d’Estrangers no són una eina adequada per a atendre les persones migrades (en el sentit que es vulgui: ja sigui per a expulsar-los, com per a regularitzar-los).
En aquest enllaç podeu descarregar el document sencer:
https://www.cristianismeijusticia.net/els-cie-instruments-de-sofriment-inutil
PROPOSTA
Us suggereixo el visionat d’aquesta pel·lícula: “La dona il·legal”
https://ca.wikipedia.org/wiki/La_dona_il%C2%B7legal
