Parlar de la immigració és racista? (NOTÍCIA COMENTADA 001)
(27 de setembre de 2025)
A aquí la notícia: https://www.vilaweb.cat/noticies/immigracio-racista-limitar/
Llegeixo l'article i abordo el tema des de tres punts de vista (segurament, de forma incompleta i esbiaixada).
El dret a canviar el lloc de residència
Si el món és de tota la humanitat, perquè un territori és només d'uns quants?
No és lícit que, si algú creu que pot millorar les seves condicions de vida anant a viure a un altre lloc, és normal que ho faci?
No ho intentaríem nosaltres si
- visquéssim una guerra
- no poguéssim alimentar-nos perquè el canvi climàtic ha fet inviable els cultius
- les condicions de seguretat personal fossin insuficients
- els "grans pescadors" s'emportessin als mercats europeus el peix que pescàvem els habitants d'aquestes costes (del Senegal per exemple) deixant-nos sense l'aliment principal?
Proposo la lectura d'aquest altre post. És llarg, però crec qua aporta informació.
Com hem d'acollir
Les persones que marxen de casa seva han de ser acollides amb els mateixos drets que tenim nosaltres (o elles en tindran menys, de drets?).
Això vol dir posar a la seva disposició tot el que tenim.
Per a que sigui així, cal
- ampliar el nombre d'escoles (ja no dic el nombre de docents, i personal auxiliar, perquè és escandalós)
- multiplicar les places d'hospitals i d'atenció primària
- urbanitzar més espais per a ubicar, en llocs que no siguin muntanyes ni valls inundables, totes les persones que vinguin
- construir mooooolts habitatges per a que tothom visqui dignament
Cal, però, que les persones que vinguin siguin capaces de, amb els seus impostos, contribuir a mantenir els serveis públics. I no estic segur que això sempre passi.... I el que és més important és que moltes vegades els nouvinguts (no pas els expats) tenen uns sous tan minsos que tributen poc.
Hem de reconèixer que tenim un estat del benestar que (a hores d'ara ja) no és pagable amb els nostres impostos, i que no és exportable a arreu del món.
Estem disposats a rebaixar les nostres condicions de vida? O volem mantenir el nivell a costa de que altres no puguin millorar?
Les limitacions del medi
Com a darrer aspecte que crec que ha de ser el que guïi la reflexió, és la finitud dels recursos.
Havent passat l'episodi de sequera que hem viscut els anys 2022-24, crec que no té molt sentit que els habitants de Catalunya arribem als 10 milions (com alguns partits polítics apunten).
D'on sortirà l'aigua per a poder abastir-nos tots?
Crec que les comunitats hem de ser autosuficients, i dotar-nos d'uns espais raonablement còmodes per viure.
Pensem en tot allò que no pot ser fruit del nostre treball (a banda de l'aigua, tot el que mengem; l'energia; les tecnologies;....).
Hem de procurar ser sostenibles i estic convençut que ciutats tan grans no ho poden ser de cap manera (Istambul 15 milions d'habitants; Ciutat de Mèxic, Londres, Lima 8 milions;...).
Al següent article de Noel Huget Sabà s'hi diuen moltes coses i interessants. És llarg i dens. Però si teniu ganes d'aprofundir, podreu fer-ho: Com parlar d’immigració des de l’esquerra?
***************************
(29 de setembre de 2025)
(Fruit dels comentaris rebuts, afegeixo aquests capítols addicionals.)
No robarem
La majoria de situacions dramàtiques que forcen el desplaçament de persones són causades per:
- l'avarícia i el "desig de sempre més" de les comunitats humanes (i, per tant, nosaltres que en formem part),
- i especialment (per simplificar) dels fons d'inversió: la suma de petits estalvis els gestors dels quals fan tot el que està a les seves mans per oferir un bon rendiment. I quan dic tot, vull dir TOT el que faci falta, i sense escrúpols.
El papa Francesc ho deia: el capitalisme mata.
No tinguem tant: consumim menys
Tenir menys coses. No necessitar tants objectes, maquinàries i dispositius.
Reduir el consum de coses supèrflues.
Dedicar més temps a les relacions personals.
Si les nostres societats no són tan "envejables" les persones abans d'emigrar s'ho pensaran dues vegades.
El comerç ha de ser just
Una cosa és el comerç internacional que no pren recursos a les societats productores (les pinyes tropicals no es produeixen a Catalunya).
Una altra és que, per culpa dels grans pesquers que "omplen" els congeladors de les nostres llars, els habitants de la costa del Senegal no puguin fer allò que sempre han fet per subsistir: pescar a les seves costes.
I, encara una altra és que vulguem apropiar-nos de terres per allò que contenen (aigua o minerals valorats, per exemple) ja sigui directament o a través d'empreses que acaben corrompent els governs locals.
Si no empobrim les altres comunitats, disposaran de prou recursos per a assolir el nostre nivell de vida.