Lideratge col·laboratiu
Lideratge col·laboratiu
Formació EIC amb Evelyn Moreno, Carlota Villacampa i Iolanda Marchueta
23 de gener de 2025
https://www.fullsdenginyeria.cat/liders-que-busquen-la-collaboracio
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Evelyn Moreno
https://www.linkedin.com/in/emchealthcareinnovation/
El lideratge és una habilitat per a transformar els equips i la societat.
En una empresa el cap és obeït per força. El líder, en canvi, és seguit per la gent de forma voluntària.
El lideratge d’equips multidisciplinars i interculturals ha de tenir en compte tres pilars:
el llenguatge (argot) de cada especialitat i cultura
la xarxa entre persones
les persones
El líder ha d’escoltar-entendre-traduir els missatges per a cada participant.
Calen moltes persones per a pensar la solució més adequada a una problemàtica.
Fins ara hi havia un líder heroi:
ningú no podia aportar idees millors
era un coll d’ampolla a l’hora de prendre decisions
era difícil avançar en paral·lel
El líder col·laboratiu, en canvi:
comparteix la informació
NO dóna respostes, si no que FA preguntes
és un més de l’equip, i es comporta com un coach facilitador
permet que molts estiguin treballant en paral·lel
comparteix errors i èxits
té el recolzament de tot l’equip
(El líder col·laboratiu deixa de ser l’heroi per a ser un més)
“Surrounded by idiots” de Thomas Erikson defineix 4 tipologies de persones (segons la imatge adjunta).
Cal identificar-reconèixer les persones i fer que cadascú se senti còmode en el seu rol.
El lideratge cooperatiu té els següents riscos:
- suposa una presa de decisions més lenta (perquè hi ha més gent involucrada)
- pot ser que no se superin els desacords inicials
- potser no hi ha manera de superar el “caos”
- el col·lectiu pot fer desviar el projecte dels seus objectius.
Quan s’assoleix la cooperació entre tots, el resultat és molt millor.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Carlota Villacampa
https://www.linkedin.com/in/carlota-villacampa-b309795a/
A aquí, la presentació que va projectar:
https://drive.google.com/file/d/19VIvPzkoGj3NkREKjAe5f9wFPNPOEcCy/view?usp=sharing
Hi ha 70 definicions de lideratge.
“Lideratge: Procés d’influència que pretén aconseguir que algunes persones actuin de forma voluntària i compromesa per a assolir certs objectius.”
El lideratge col·laboratiu fomenta la participació activa dels membres de l’equip i la presa de decisions col·legiada. Així es comparteixen iniciatives, decisions, responsabilitats i èxits (també fracassos). Les persones són el centre de l’organització.
Les persones NO són recursos humans.
A “Reinventar les organitzacions” de Frederic Laloux defineix 5 tipus d’organitzacions, segons el tipus de lideratge:
Cal fer un canvi de paradigma: de l’era industrial a l’era del coneixement, on les persones (feina, família, societat) són al centre.
Fa 10 anys hi havia 100 empreses autoorganitzades. Avui n’hi ha moltes més, i la gent està contenta i guanya més diners.
Les empreses grans es mengen les petites. Però les empreses ràpides es mengen les lentes.
Enlloc de
controlar → confiar
jerarquia → fer xarxa
regles → llibertat (i responsabilitat)
Pilars i factors d’una organització TEAL
Avantatges:
innovació natural
compromís personal
flexibilitat i agilitat
millor comunicació / transparència
atracció / retenció de personal
resiliència
Altres factors
amb la tecnologia, l’operari té molt poder. Amb l’evolució de la tecnologia i en actuar sobre màquines, sobren molts comandaments intremitjos.
metodologia Agile
cultura organitzativa
canvi educatiu
reptes globals
transició generacional (els joves volen estructures diferents)
Empreses autogestionades: Basetis (https://www.basetis.com/ IT), NerGroup (del grup Mondragon;https://nergroup.org/)
Reptes
No és fàcil posar la gent al centre (risc de conflictes)
Por a perdre el control i el poder (decisions lentes)
Autoconeixement
Eines col·laboratives
Qualsevol canvi ha de començar per nosaltres.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Iolanda Marchueta
https://www.linkedin.com/in/iolanda-marchueta/?originalSubdomain=es
El líder ha de ser un més de l’equip.
Comentari sobre la pel·lícula “El 47”
Els fets reals van ser una acció col·lectiva i organitzada (amb partits polítics, associacions,...)
els grisos i les barraques: la primera a construir serà la teva
la Carmen, les dones i el compromís social: fer créixer els altres, cuidar, empoderar
l’autobús: cal arriscar, i tothom ajuda
Ciutat Meridiana: el triple de suïcides i un 47% d’habitants amb pobresa energètica.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Taula Rodona
L’estratègia dels 4 acords
Les anotacions que apareixen en el següent requadre, són extretes d’aquest blog, que a la seva vegada resumeix el llibre del Dr. Miguel Ruíz:
https://lideratgeicoaching.blogspot.com/2014/03/els-quatre-principis-de-la-saviesa.html
IMPORTANT: quan parlis digues només allò que vols dir, sense egos ni ironies, amb amor, amb l’objectiu d’ajudar i de forma positiva. Cal un any per a que les organitzacions implementin aquesta manera de procedir.
La farmaciola
Hem de ser actors del canvi
Cal mirar a llarg termini (però hi ha d’haver algú que estigui verificant que no ens estem desviant de l’objectiu abans no sigui massa tard: un punt de control)
Cal repartir amor: confiança, ajuda, col·laboració, acompanyament, convidar a l’acció,..
Cal ser propositiu (i no reactiu). Hem de perdre la por.
Gestió del conflicte
Es parla de la “corba del model de Tordjman” (suposo que el nom està ben escrit, però no n’he trobat cap referència directa. No sé si es trata d’en Gilbert..).
El conflicte ha de ser una oportunitat per al creixement de l’equip. No ha de ser un problema, si no una oportunitat de millora.
Si hi ha un líder, pot convertir-se en el responsable de totes les desgràcies: hi ha gent a qui ja li va bé no haver d’assumir responsabilitats, encara que no puguin participar dels èxits.
Els equips d’alt rendiment passen per diverses etapes:
formació-tempesta-normalització-finalització
Cal un pla de desenvolupament de l’equip.
Gestió de la gent jove
Cal un tracte personalitzat: el cafè per a tots no funciona.
El jovent fa menys vincles i no assoleix el mateix nivell de compromís que generacions anteriors (ni amb l’empresa ni amb la parella).
Malgrat sigui difícil retenir-los, també han de “patir” l’esforç. Si no, si sempre gaudeixen, “haurien de pagar per la feina”.
La gent jove no treballa pels diners. Fa “learning by doing”.
El teletreball
Cal fer pinya fins i tot teletreballant: això vol dir fer cafès virtuals, “fora” de les trobades de treball.
Procurar tenir la càmara activa per a rebre tota la comunicació de l’interlocutor.
El contacte personal és millor i permet més unió. Però en el cas d’equips molt distants, és difícil. Però ho aconseguiexen!
El que cal fer és identificar les persones claus del grup i, potser amb aquestes, fer trobades personals.
Anotacions diverses
Lideratge col·laboratiu: tots treballem pel mateix objectiu. Tothom és complementari.
Els egos fan mal: cal deconstruir l’ego!
El líder ha d’estar al servei de l’equip.
És difícil convèncer el CEO d’una PIME. Cada cas és diferent, a més.
Cal promoure aquesta nova cultura a la Universitat.
L’error és un aprenentatge. No és un càstig.
Per arrencar els projectes de redefinició del lideratge cal temps i un líder que estiri.
Les organitzacions TEAL ho han de poder mesurar tot per a poder comprovar l’avenç. Són autogestionades, però han de tenir paràmetres de control.
Cal celebrar la vida i cuidar-nos.
Amb un lideratge col·laboratiu l’amo deixarà de guanyar diners per a ell a favor dels treballadors. Cal dissociar el lideratge de la propietat. Cada organització necessita una estratègia específica en funció de les persones que les lideren.
El lideratge col·laboratiu és el futur. Cal ser-ne conscients i confiar en aquest nou paradigma.
La visió ha de ser compartida per tot l’equip.
Tots volem ser escoltats (però no en sabem). Cal ser assertiu (i per això, cal haver-ho practicat).
Cal veure “on” som i “on” volem anar, identificant les àrees de millora i el temps de desenvolupament que requereix el “projecte”.
Avui NO es fan plans estratègics a 10 anys perquè no és viable: les coses canvien massa.
Aquesta estratègia col·laborativa s’hauria d’adoptar, també, entre empreses.
Si durant un canvi no apareix un conflicte, és que no estem parlant prou!