VIATGE AL PAÍS DELS BLANCS, o el sentit de l'emigració
(Temps de lectura estimat: 4 minuts)
ANEM AL CINEMA
Títol: Viatge al país dels blancs Idioma: català
Any: 2026 Durada (min): 110
Plataforma: als cinemes (2026) Tipus: drama
Direcció: Dani Sancho País: Catalunya
SÍNTESI
Ousman Umar abandona amb 12 anys el seu poblat de Ghana, on viu còmodament amb la família, amb l'objectiu d'aprendre coses sobre els ocells de ferro que "porten" els blancs d'un lloc a un altre.
En arribar a les Illes Canàries, després d'un viatge de cinc anys "voltant" per Àfrica acompanyat d'altra gent que també busca satisfer les seves necessitats, és internat en un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) fins que és portat a Barcelona el 2005.
Arriba a Catalunya sense res, on malviu i delinqueix per sobreviure, fins que és acollit per la Montserrat i la seva família que li ofereixen amor i l'oportunitat de créixer i desenvolupar-se com a persona (com li hauria passat si s'hagués quedat a Ghana, però sense tants coneixements culturals i tècnics, ni objectes tecnològics).
Havent tingut la sort d'haver après tantes coses, Ousman engega el 2012 l'ONG NASCO Feeding Minds amb la finalitat de proporcionar accés a la informació i l'educació reduint l'esquerda digital i evitant que nois i noies del seu país estiguin temptats d'emprendre la mateixa travessa que va fer ell per l'Àfrica .
COMENTARI PERSONAL
Havia llegit el llibre autobiogràfic d'Ousman Umar, amb el mateix títol que el film, i em va agradar molt més que el propi film (acostuma a passar). Si teniu curiositat, a la presentació de la fundació explica altres coses que no es veuen a la pel·lícula: (https://nascoict.org/ousman-umar-ca/).
Hi ha diverses preguntes que em formulo i no sé si tenen resposta.
1.- Com pot, un xaval de 12 anys, abandonar la família i la seva estabilitat (precària, si voleu) per emprendre una aventura que el porta al desconegut?
El descobriment que al món hi ha moltes "coses" a "guanyar" porta les persones a situacions insospitades. Crec que aquest impuls és natural de moltes persones. Però allunyar-se tant de casa...
2.- I la família no se'n va preocupar? No el van anar a buscar, al començament?
3.- Té sentit que vulguem (tots) aquests "nous" objectes que aparentment faciliten la vida? Tanta necessitat en tenim?
Probablement no passaria res. Viuríem diferent. Potser fent-nos les joguines i sorprenent-nos en veure volar avions.
4.- Com poden, algunes persones, ser tan malvades que abandonen d'altres humans al desert o al mar, després d'haver-los-ho robat tot? Com poden viure tranquils?
5.- Com pot, una línia traçada sobre un paper, provocar tantes diferències en el tracte i les oportunitats que reben les persones?
Aquestes altres preguntes, però, sí que queden del nostre abast:
a) amb quins ulls mirem aquestes persones que intuïm han fet un viatge semblant a de l'Ousman? (jo a vegades penso que al seu país potser eren metges....)
b) és probable que alguns d'ells provinguin de països on passen fam o hi ha guerres. Fugiríem, nosaltres, en aquesta situació de crisi? I com voldríem ser acollits?
c) què podem fer per a que aquests immigrants esdevinguin ciutadans de les nostres viles i ciutats? És ben probable que tinguem algú, ben a prop, que vingui de llocs llunyans...
BONUS
Hi ha una pel·lícula que també tracta el fet migratori i que us recomano veure: Adú, de la qual vaig fer aquest comentari: https://textospercompartir.blogspot.com/2024/01/adu.html
Vaig llegir un llibretó titulat Els Centres d'Internament d'Estrangers: instruments de patiment inútil. Vaig resumir-lo en aquest apunt: https://textospercompartir.blogspot.com/2024/01/els-centres-dinternament-destrangers.html