La dona il·legal

 

SÍNTESI

La pel.lícula ens mostra les vivències d’en Fernando Vila, un advocat d'immigració que ajuda tan com pot els seus clients. Això li permet conèixer moltes situacions personals extremes que ell atén pacientment involucrant-se, fins i tot, en algun dels casos.

Així, accepta la gestió aparentment senzilla d’evitar la deportació d'una jove kosovar. Tot canvia quan la noia apareix morta al CIE (Centre d’Internament d’Estrangers) i les autoritats declaren que s'ha suïcidat. Fernando busca l'ajuda de l'única amiga de la víctima, Juliet Okoro, una immigrant nigeriana atrapada en una xarxa de prostitució.

Mentre en Fernando prova d'aclarir els fets, topa amb el cap de policia Oriol Cadenas i aviat comença a descobrir la corrupció, els abusos sexuals i els «falsos suïcidis» que tenen lloc dins del sistema de deportacions de l'estat espanyol.

COMENTARI PERSONAL

El director de la pel·lícula sintetitza les experiències que li han explicat persones que treballen en el món de l’estrangeria. La història que podem veure-hi no és real, però s’inspira en situacions viscudes.

L’acció ens permet descobrir el cercle de misèria on es veuen abocats a instal·lar-se tantes persones que arriben a casa nostra sense papers, així com els estranys criteris amb què es mouen les autoritats per a expulsar-los.

La por i la soledat que han de viure aquests germans nostres en els CIE queda reflectida a la pel·lícula, així com l’empenta d’una colla de gent que denuncien la injustícia que viuen.

Així com el bisbe Pere Casaldàliga lluità contra la llei imposada pels grans terratinents brasilers en contra els petits camperols sense terra i els pobles indígenes, Fernando Vila baixa a l’infern dels immigrants de les nostres ciutats jugant-s’hi la vida per a rescatar-los.

Havent vist el film, quan em trobo alguna d’aquestes persones desheretades, penso en el viatge personal que han fet fins a casa nostra. Em pregunto llavors si l’acollida que els oferim és la que es mereixen com a persones. I no entenc com podem pensar que són homes i dones IL·LEGALS, sense papers, i sense opció d’una feina honrada.

Hem de madurar, com a societat, per a entendre que la terra no ens pertany i que tots n’hem de poder recollir uns fruits que ens permetin viure amb dignitat. Potser així aconseguirem reformular el concepte d’estrangeria, i eliminar les lleis que condemnen els “de fora”.